ESTRENA TEATRAL
Cultura 04/10/2011

El Lliure fa realitat la utopia

La costa de la utopia, que estrena temporada al Teatre Lliure, serà un dels esdeveniments de l'any. L'obra de Tom Stoppard, de 8 hores i amb 40 actors russos a escena, retrata les ideologies del segle XIX.

Laura Serra
4 min
El Lliure fa realitat la utopia

Barcelona."Quan vaig al teatre i veig L'hort dels cirerers sento com em vaig tornant més i més petit", confessava Tom Stoppard en una entrevista per a un diari rus el 2002. La veneració del dramaturg anglès pels grans autors russos com Txékhov va augmentar encara més quan va veure Els baixos fons , de Gorki, al National Theatre. Llavors va decidir que volia escriure ell mateix una obra russa. El resultat és La costa de la utopia , una obra gegant, de vuit hores de durada, que explica l'evolució de les ideologies socialistes prerevolucionàries al llarg del segle XIX amb la qüestió de la llibertat -el seu valor i el seu preu- com a eix central del muntatge.

"Per a nosaltres és una lliçó de com els russos hem de veure'ns a nosaltres mateixos i la nostra història. Però, a més, el tema de la llibertat és un problema que preocupa avui al nostre país i a tothom", explicava ahir Aleksei Borodín. I ho demostra el fet que l'obra, escrita el 2002, es va estrenar amb èxit a Londres, Tòquio i Nova York, on va aconseguir el rècord de 7 premis Tony per a un espectacle no musical.

Una companyia de 40 actors

El director rus capitaneja la companyia que acaba d'aterrar al Teatre Lliure per posar en escena el text de Stoppard, només dues vegades: de dimecres a divendres fragmentaran La costa de la utopia en tres obres d'unes tres hores que es poden veure independentment, i dissabte hi haurà una marató de 10 hores (amb pausa per sopar).

Només una companyia estatal russa podia plantejar-se mantenir viva durant 4 anys una obra d'aquesta magnitud -que interpreten des del 2007, ara a un ritme d'un dissabte al mes-. Aleksei Borodín dirigeix des de fa 25 anys el Teatre Rus Acadèmic de la Joventut de Moscou, que té en nòmina 80 actors i el doble de tècnics. Una petita delegació de la companyia, 100 persones, de les quals 40 són actors, ha viatjat primer a Madrid i després a Barcelona, subvencionats pel Ministeri de la Federació Russa, amb motiu de l'Any Dual Espanya-Rússia.

Sens dubte, serà una de les grans fites de la temporada, pel pes de l'autor, la qualitat del repartiment -alabat pel mateix Stoppard-, per la singularitat de la proposta i la gran acollida que ja ha tingut l'espectacle al Centro Dramático Nacional. "Hi ha hagut una epifania, cosa que és superior al plaer, perquè inclou l'esperit", afirmava entusiasmat el director del Lliure, Lluís Pasqual. "Quan la gent està més desencisada, la paraula utopia pot tornar a lluir", defensa Pasqual, que confessa que qualsevol director té La costa de la utopia a la llista d'obres que voldria fer algun dia. "És el gran text que inaugura el segle XXI. Hi arribem cansats, desencantats i molt de tornada, i estem a punt de tornar-nos cínics. Que algú et posi la paraula utopia al davant fa que pensis que no estàs cansat i que et posis a caminar".

Borodín hi està d'acord: "Potser és un fet que caracteritza la ment creativa, perquè tot i el temporal, aquesta gent vol seguir endavant. Cada nit ens morim i cada matí ens hem d'omplir de valentia per seguir vivint. Així és la vida de cadascun de nosaltres", afirma. Malgrat això, la tesi de l'obra conclou que "la utopia no es pot aconseguir però és necessària".

La vida dels pensadors russos

L'espurna que va engegar la màquina creativa a Stoppard li va aparèixer llegint els Pensadors russos , d'Isaiah Berlin. Allà, el filòsof i crític Vissarion Belinski explicava que volia anar-se'n de França a la Rússia tsarista perquè no podia viure en un lloc on la paraula no valia res: "A Rússia, a un escriptor, fins i tot a un escriptor dolent, o a un crític, sempre se'l miraran com un heroi", parafrasejava Stoppard.

El dramaturg va investigar durant cinc anys per recopilar informació sobre aquella època, la Rússia del segle XIX, i els seus protagonistes, intel·lectuals com l'anarquista Mikhail Bakunin, el novel·lista Ivan Turgenev, el crític Belinski i el que ha acabat sent protagonista del muntatge, el pensador revolucionari Aleksandr Herzen, defensor del socialisme utòpic i de la revolució feta pels camperols. De fet, l'obra es basa en textos de l'època i és gairebé la seva biografia: va des dels plantejaments filosòfics idealistes de joventut, les revolucions franceses del XIX que acaben amb el somni de llibertat i justícia i, finalment, l'apagada, poc o molt, del fervor revolucionari dels protagonistes.

L'ordre o la vida

"No s'ha d'haver llegit la història de Rússia abans de venir, com no has de saber la història d'Anglaterra per entendre Shakespeare", defensava Borodín mentre Pasqual assentia. Fins i tot Stoppard ha dit que té més a veure amb les obres en què hi ha conflictes d'idees, com les de Bernard Shaw, que no pas amb les russes. Encara que Stoppard nasqués a Txecoslovàquia, es considera fill del teatre anglès, i La costa de la utopia continua tenint més a veure amb els altres textos que s'han vist aquí de Stoppard -els fantàstics combats d' Arcàdia , Rock'n'roll i Rosencrantz i Guildenstern són morts - que no pas amb Txékhov i Turgenev.

Per tant, la lectura es pot acostar als nostres dies i a les nostres societats: "Tots els governants intenten posar ordre, però això entra en conflicte amb les persones, que són les que conformen la societat. Si intentem construir la vida com arquitectes, topem amb contradiccions -afirma Borodín-. Però el teatre existeix per manifestar que l'home, les persones, són el més important"

stats