Cultura 08/12/2016

Lluís Danés : "Que per a molts l’obra sigui la porta d’entrada al teatre és una responsabilitat"

Director de 'Geronimo Stilton: Gran Retorn a Fantasia, el nou musical'

L.s.
2 min
Lluís Danés : “Que per a molts l’obra sigui 
 La porta d’entrada al teatre
 és una responsabilitat ”

BarcelonaLluís Danés ha obert un nou camí en la seva carrera dirigint la segona adaptació de les aventures de Geronimo Stilton. Per primera vegada capitaneja un musical, un espectacle familiar i un protagonista que ja estava creat, i al qual no podia trair perquè els seus fans es compten per legions. El ratolí periodista serà al Teatre Condal fins al 29 de gener.

Quin era el teu objectiu a l’hora de posar en escena el nou Stilton?

El primer, atrevir-me a fer-ho. La primera reacció va ser dir que no, perquè pensava que no compliria amb les expectatives que tenien, havent vist la primera versió. I no sabia si em sentiria còmode. No havia fet mai un musical familiar i no coneixia el personatge, em semblava una cosa forana, un producte fabricat. Fins ara no n’he vist la dimensió mediàtica. També em frenava la responsabilitat de saber que, per a molts, l’obra serà la porta d’entrada al teatre, la primera experiència de gran format. Però sóc especialista a convertir les pors en reptes.

Ho has dut al teu terreny visual.

És el que sé defensar. He fet una història que està més a prop d’una aventura clàssica, amb certa foscor i misteri. Stilton representa un antiheroi que a través de la bondat i l’amistat supera una sèrie de proves. D’alguna manera és una odissea que parla de tenir objectius, que diu que junts podem fer-ho, que és més important ser-hi que fer-se notar...

Com encares que el fet que públic conegui més que tu el personatge?

Això em feia por, però vaig tenir la sort de conèixer l’Enric Llort, que ja havia fet el guió del primer musical de Stilton. N’és un gran especialista, coneix els nanos i, a més del text, m’ha fet d’ajudant de direcció. Hem convertit un text de 500 pàgines en 2 hores, i això que els espectadors noten tots els canvis de guió! A més, l’Elisabetta Dami [l’autora] i la gent d’Itàlia protegeixen el personatge amb un zel absolut, com ha de ser.

Has debutat en el musical. Diries que això ha jugat a favor teu?

Sí, perquè no portes cap motxilla. Si fas una cosa nova, l’has de fer com creus, no pas com toca, perquè la puguis defensar. He treballat amb llibertat i mitjans, cosa que feia temps que no podia fer, i he experimentat en un territori que em feia il·lusió. He tingut la complicitat del meu equip. Amb en Xavi Lloses venim d’universos similars, molt contemporanis i timburtonians, a nivell musical ell i jo plàstic.

Com es fa un espectacle que agradi per igual a joves i adults?

He sigut fidel al que jo faig. Hi ha moltes capes de lectura a nivell visual. Les últimes funcions me les he passat mirant de cara als espectadors i tothom està amb la boca oberta, el ritme és frenètic. Evidentment hem treballat el guió: hem tret diminutius i el que fa que sigui tou, i ho hem portat a una història d’individus. I de tots els espectacles que he fet, aquest és on estan més atents. És divertit i immersiu. Hi ha tota l’artilleria posada, sense pietat.

stats