Descobreixen cinc cartes inèdites de Lluís Companys

BarcelonaL'historiador manresà, Joaquim Aloy, ha descobert cinc cartes inèdites que el president Lluís Companys va escriure de puny i lletra mentre era a la presó pels fets del 6 d'octubre de 1934. Al president català no l'importava gaire la sentència que li podien imposar per haver proclamat l'Estat Català. En una carta enviada el març de 1935 escrivia: "L'espero amb impaciència. No per la sentència, que no importa, sinó perquè vegin com es comporta un català". En una altra missiva expressava la seva voluntat de resistir: "Però en fi, el poble vibra, l'opinió està amb ànsia. I això és l'important... La meva posició, invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa. La línia del 6 d'octubre no s'ha d'entelar ni enterbolir".

p { margin-bottom: 0.21cm; } Aloy, després d'un intricat periple, ha pogut recuperar les cartes de Companys i sis missives inèdites d'Enric Pérez Farràs, destinades al polític i industrial, Jaume Creus. No és però ni de bon tros tota la correspondència que Creus havia arribat a conservar. De moment, Aloy, tan sols ha pogut recuperar 29 carpetes entre les lletres “C” i “F”. De la resta, l'historiador manresà està convençut que a la “M” hi ha d'haver cartes del president Macià, no se'n sap res. “Les cartes me les ha donat el meu amic Ignasi Mas i Santacreu, el seu pare, Lluís Mas Pons va ser secretari municipal de l'Ajuntament de Manresa i un important dramaturg, a qui van decomissar molta documentació per obrir-li un expedient”. A Mas el van acusar de maçó i persona “adicta al Régimen Republicano y antifascista”. Tota la documentació, “és un expedient molt gruixut”, remarca Aloy, encara es troba als Arxius de Salamanca.

Abans d'arribar a mans de Mas les cartes havien passat per vàries mans. Mas les havia obtingut dels fills d'Elies Delgado Bargalló, que, al seu torn, les havien rebudes d'un drapaire de Gràcia, Gabriel Domínguez López. Aquest fa anys les va trobar a un pis de Barcelona. Aloy ara investiga com és que la correspondència va acabar en aquest habitatge de la capital catalana.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Creus tenia una relació força íntima amb Companys i amb Francesc Macià. Quan Companys va proclamar la República el 14 d'abril de 1931, Macià es trobava a la taula de Creus a punt de dinar. El polític i industrial català també va amagar a casa seva els dos presidents. En Macià quan era perseguit per la dictadura de Primo de Rivera i en Companys durant els bombardejos franquistes.