L'obra de Miralles seguirà viva a través de la fundació que porta el seu nom

BarcelonaL'obra i l'esperit de l'arquitecte Enric Miralles tindrà continuïtat en una fundació que porta el seu nom i que ha presentat aquest dijous l'arquitecta Benedetta Tagliabue, la seva vídua i sòcia a l'estudi EMBT. La Fundació Enric Miralles s'ha concebut com un espai d'experimentació de l'arquitectura contemporània i altres disciplines i com a plataforma de coneixement i promoció, segons ha explicat Tagliabue, que ha afegit que també servirà per recordar la figura i el treball de Miralles a partir de la seva forma de fer i de pensar. A més de Tagliabue, la fundació compta amb els arquitectes Oriol Bohigas, Rafael Moneo i Arata Isozaki com a membres d'honor, i un patronat format pels membres de la família Miralles-Tagliabue, arquitectes i personalitats del món cultural. Enric Miralles, nascut a Sant Feliu de Codines el 1955, va morir als 45 anys quan la seva obra havia assolit ja renom internacional i després de rebre nombrosos premis, com el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia el 1996.

Per presentar la fundació s'han organitzat dues exposicions, 'Miralles a Harvard, 1993' i 'Redescobrint Glòries', que estan obertes al públic fins al pròxim 29 de setembre. La primera és una recreació literal de la que l'arquitecte va muntar a Harvard durant la seva estada com a professor en la càtedra Kenzo Tange. A 'Redescobrint Glòries' es poden veure les propostes que els alumnes de Harvard han realitzat aquest any sobre la plaça de Glòries, i que són el resultat de la col·laboració de l'arquitecta Benedetta Tagliabue a la Càtedra Dunlop del departament d'Arquitectura i Urbanisme i Disseny de la universitat nord-americana.

Benedetta Tagliabue ha reconegut que Miralles ha tingut una gran influència en la seva vida i que durant anys va tenir la idea de posar en marxa un lloc per recordar-lo, però no era capaç perquè era una persona massa present per superar la seva desaparició. Segons ha explicat, va ser Rafael Moneo qui la va animar a seguir treballant a l'estudi després de la seva mort per acabar el que hi havia pendent i decidir després què volia fer.

El fet d'haver trobat un espai al mateix edifici on treballaven, ha explicat l'arquitecta, la va fer decidir a crear una fundació, però de caràcter viu i no només per a historiadors. Per Oriol Bohigas, assistent a la presentació de la Fundació, a mesura que passa el temps augmenta la importància de l'obra de Miralles, perquè ha marcat un moment, una tendència i una empremta cultural a Barcelona. Rafael Moneo ha dit que Miralles és un arquitecte singular, en el sentit que "hi ha obres que un no necessita associar amb un arquitecte, en què no té la urgència vital de connectar la persona i l'obra de l'arquitecte", i que li resulta difícil pensar en Enric i haver d'identificar-lo amb una obra. També considera que el fet que el seu estudi seguís amb Benedetta fa que es pugui veure que tota aquesta obra té un recorregut i que Enric Miralles encara no ha mort.

Un arxiu i un espai obert per a tallers, cursos i conferències

La nova fundació té un arxiu amb material sobre el desaparegut arquitecte, la seva obra, i sobre l'arquitectura contemporània, i un espai obert per a tallers, cursos, conferències i exposicions.

La seu de la Fundació disposa de més de 500 metres quadrats en els quals es mostrarà l'arxiu d'Enric Miralles i una àmplia col·lecció de més de 800 maquetes originals, que es catalogaran i digitalitzaran perquè siguin més accessibles.