Cultura 03/02/2015

Localitzen nova documentació de la Generalitat i l'exili republicà a Àvila

Els papers van ser requisats per la Gestapo a París i entregats a la policia franquista

Sílvia Marimon
3 min
La conselleria de Cultura i la Comissió de la Dignitat van fer una compareixença conjunta el passat juny/ ACN

Barcelona"Entre los de mayor importancia encontrados figuran las actas de la Generalitat de Catalunya, una detallada crónica llevada por los servicios de prensa de la Generalidad sobre los acontecimientos ocurridos en la zona roja, así como un sinnúmero de ficheros muy completos y relativos a los datos personales, situación, domicilio y profesión de los emigrados". Així descriu Cristóbal del Castillo, en un informe entregat al ministeri franquista, la gran quantitat de material documental que els nazis van decomissar l'agost de 1940, a les oficines que la Generalitat tenia a París. Tota aquesta documentació es troba –tan sols una part està catalogada– a l'Arxiu General Militar d'Àvila. Ara la Comissió de la Dignitat la reclama al govern espanyol. "En aquell moment, la Generalitat tenia dues oficines a París. Una era Laietana Oficce i l'altra la Fundació Ramon Llull, més dedicada a temes culturals. La majoria de documentació és de la conselleria de Justícia. És molt important perquè hi ha documentació de la persecució i violència a la rereguarda republicana i les gestions que va fer la Generalitat per evitar-ho. La majoria d'aquesta documentació se la van endur a París per evitar que caigués en mans franquistes", explica el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

La documentació la va localitzar l'historiador Josep Oliva mentre feia recerca sobre els camps de treball forçat en territori espanyol. "M'ho van dir els mateixos responsables de la sala de l'arxiu si coneixia que existia. Al catàleg hi apareix el segell de la Generalitat, però no tota la documentació està catalogada", explica Oliva. De la documentació de la Generalitat a l'exili, una part, la va amagar l'expresident Josep Tarradellas colgada a terra en bidons, a la finca on va viure de la població francesa de Saint Martin-le-Beau. Aquesta documentació, el 1980, va passar a formar part del fons Tarradellas de l'Arxiu de Poblet. L'altra part és la que ara es troba a Àvila. És a l'Arxiu Militar d'aquesta població de castellanolleonesa des de 1993. Abans era als fons del Servicio Histórico Militar de Madrid.

Entre la documentació que hi ha a Ávila, destaquen els informes sobre "crims i abusos" a la rereguarda republicana. En un dels informes es detalla que Companys posa un ultimàtum: "Companys declara sobre la lamentable situació d'ordre públic, manifestant que ha arribat el moment en què es veu obligat a no continuar ni un moment més en aquesta situació". En un altre document, apareix una proposta de Tarradellas sobre la constitució a Catalunya de territori independent antifeixista. Hi ha també informes sobre les finances de la Generalitat. En un document es pot llegir com Tarradellas exposa els seus "escrúpols" davant l'acceptació de crèdits per part del president de la República espanyola, Juan Negrín. En un altre document, s'informa de l'arribada de material de guerra rus a Cartagena i de les amenaces de la URSS de no enviar-ne més. I en una altra carpeta hi ha les cartes entre Negrín i Companys sobre la censura de documents.

La Comissió de la Dignitat ha reiterat, una vegada més, que el govern espanyol incompleix els acords sobre els papers de Salamanca. Reclama, entre altres, els documents d'Ordre Públic que hi ha el dipòsit de Salamanca, la documentació de Justícia i d'altres departaments del govern català que es van fer servir per a la Causa General, i la Biblioteca del Comissariat de l'esport de la Generalitat que s'han localitzat fins a aquest moment. "És inacceptable que l'Estat, a més d'incomplir el deure de restitució dels documents a la Generalitat, ara pretengui que es retorni al dipòsit de Salamanca els documents que no es puguin restituir als particulars i entitats catalanes", argumenta la Comissió. Enfront l'argument del govern espanyol, per no retornar aquells documents sense propietari (perquè aquest ha desaparegut o no ha estat localitzat), la Comissió de la Dignitat defensa que tot és patrimoni de Catalunya i ha d'estar als arxius catalans: "El govern de Catalunya té la competència exclusiva de custodiar el patrimoni cultural i documental de Catalunya".

La Comissió de la Dignitat ha presentat un manifest amb totes aquestes reclamacions que firmen, entre altres, l'expresident del Parlament, Joan Rigol; Noam Chomsky, els historiadors Josep Fontana, Paul Preston, Hilari de Raguer i Borja de Riquer; o Terri Broch, vídua del cartellista Carles Fontserè.

stats