Publicitat
Publicitat

L'odissea de l'or de l'Odyssey

El tresor de la fragata 'Nuestra Señora de las Mercedes', va arribar dissabte a Madrid. Després de 5 anys de litigi amb l'empresa d'exploracions submarines Odyssey, el govern espanyol ha recuperat 595.000 monedes d'or i plata de l'embarcació enfonsada per un vaixell britànic el 1804.

La recuperació del tresor de la fragata 'Nuestra Señora de las Mercedes' per part del govern espanyol és digne d'una novel·la històrica, una altra d'espies o d'una nova aventura d'Indiana Jones. Resumim els principals esdeveniments d'aquesta història en 5 dates:

2012. El 25 de febrer el tresor de la fragata 'Nuestra Señora de las Mercedes' aterra a la base militar madrilenya de Torrejón d'Ardoz després de 5 anys de litigi entre el govern espanyol i Odissey, l'empresa d'exploracions submarines que va el va recuperar. A bord de dos avions Hèrcules de l'exèrcit espanyol arriben des de la ciutat nord-americana de Tampa (Florida) 595.000 monedes d'or amb l'efigie de Carles IV encunyades a Lima el 1796, escuts de plata i altres objectes –teixits, barres de metall en 650 contenidors. En total, pesen 21 tones. El carregament és dipositat a la seu de la Secretaria d'Estat de Cultura. El ministeri té ara la tasca d'analitzar, catalogar i conservar els objectes que composen el tresor. El més probable és que el tresor es reparteixi entre diferents museus.
Al mateix temps, el govern peruà confirma que demandarà la Cort Suprema dels Estats Units per a que revisi el cas, ja que considera que les 17 tones de monedes són d'origen peruà.

Abans de partir de la base nord-americana de MacDill, Jorge Dezcallar, l'ambaixador espanyol a Washington, va recordar les víctimes del naufragi de la fragata. "Si ells no van poder acabar la seva missió, almenys ara es culminarà una part de la seva feina".

Al seu torn, James Gold, l'advocat d'Espanya en aquest cas va dir que no s'ha de mostrar "gratitud" i no s'ha de compensar Odyssey perquè l'empresa va danyar el jaciment arqueològic de la fragata espanyola. A més de monedes d'or i plata, entres les restes del vaixell també hi havia restes humanes, a les quals els explodors no van prestar atenció. Gold també va recordar que l'empresa encara no ha entregat una part del tresor que està a Gibraltar.

El passat 17 de febrer, un jutge de Tampa va finalitzar la batalla judicial i va ordenar que s'executés  la sentència de la Cort d'Apel·lacions d'Atlanta, que establia que el tresor de 'Nuestra Señora de las Mercedes', valorat en més de 370 milions d'euros, pertany a Espanya i que el país se'l pot emportar al seu territori.

2011. Al maig el departament legal d' Odyssey, un advocat dels hereus dels propietaris del tresor de 'Nuestra Señora de las Mercedes', un que representa les autoritats peruanes, un més que representa les espanyoles i un darrer del Departament d'Estat nord-americà participen en diverses vistes orals. Al setembre la Justícia nord-americana ordena que tots els bens trobats dins 'Nuestra Señora de las Mercedes' siguin retornats al govern espanyol.

2009. Odyssey sosté que 'Nuestra Señora de las Mercedes' era un vaixell comercial –i no de guerra–. L'empresa argumenta que el 72% de les monedes pertanyien a mercaders privats i no a al govern espanyol.

2007. Al març, Odyssey localitza 'Nuestra Señora de las Mercedes' davant la costa portuguesa d'Algarve. El nom en clau de l'operació és 'Black Swan' ('Cigne negre').  Abans d'extreure'n el tresor, el llegat submarí més important que s'ha trobat fins avui, l'empresa realitza un fotomosaic de 14.000 imatges digitals per conèixer l'indret. Al maig l'empresa anuncia que ha trobat mig milió de monedes d'or i plata en aigües internacionals a més de 1.000 metres de profunditat, però no facilita la localització exacta ni el nom de l'embarcació.

1804. Un vaixell anglès bombardeja 'Nuestra Señora de las Mercedes' sense declaració de guerra prèvia. Anglattera i Franá estaven en guerra. Fins aleshores Espanya havia mostrat una postura neutral, però aquests fets van provocar l'entrada d'Espanya en la guerra. Un any després Espanya i  la França napolèonica es van enfrontar a l'armada anglesa a la Batalla de Trafalgar.  La fragata formava d'una divisió on també hi havia les fragates La Medea, La Fama i La Clara. Havien partit el 9 d'agost de Montevideo amb un carregament de monedes amb l'efígie de Carles IV encunyades a Perú. En el moment del naufragi, l'embarcació es trobava davant la costa de Cadis. L'atac va deixar 249 víctimes mortals.






Més continguts de