Publicitat
Publicitat

Una exposició mostra la faceta més revolucionària de la il·lustradora catalana

Lola Anglada, independentista i roja

Lola Anglada no era tan sols una il·lustradora amb una fèrtil obra de contes. El Museu d'Història de Catalunya mostra la faceta més guerrera d'aquesta autora catalanista i feminista.

"Roja, separatista i perillosa". Així va descriure la policia Lola Anglada (Barcelona, 1893 - Tiana, 1984) quan el 1948 va retirar els seus dibuixos d'una exposició a les Galeries Syra de Barcelona. La imatge amb què comença l'exposició Lola Anglada, poderosa memòria , que es podrà veure al Museu d'Història de Catalunya fins al 24 de setembre, és prou il·lustrativa.

L'autora de tota una icona de la República, el conte El més petit de tots , apareix abraçada als quatre primers indultats del Complot del Garraf. Anglada no tan sols es va fotografiar amb Badia, Garriga, Civit i Ferrer, que el 1930 van intentar matar el rei Alfons XIII, sinó que també va fer campanya per alliberar-los.

"Molts recorden Anglada com una il·lustradora de contes infantils, una mica tova, nosaltres hem volgut explicar una altra faceta de la il·lustradora, la d'una dona combativa i compromesa", explica Núria Rius, que amb Teresa Sanz ha comissionat l'exposició.

El Sinn Féin català

Lola Anglada, poderosa memòria , que reuneix tot de dibuixos del fons de la Diputació de Barcelona, trenca tòpics. Anglada podia dibuixar noies femenines amb rínxols que desprenien un aire naïf, però tenia les coses molt clares. No es va voler casar mai, perquè temia que això l'anul·laria: "Sóc tan independent que quan penso en el matrimoni em fa l'efecte que m'ofego", va escriure.

Va col·laborar activament amb diferents plataformes i mitjans catalanistes. A l'exposició, es poden veure els dibuixos que va fer per a la revista Nosaltres Sols! -traducció literal de l'irlandès Sinn Féin-. En alguna de les il·lustracions d'aquesta publicació hi apareix una jove vigorosa que s'alça sobre la monarquia i l'aixafa.

L'Estatut de Núria, aprovat el 1932 i que va tenir una vida curta, és el protagonista d'una altra il·lustració d'Anglada. En el dibuix, l'Estatut és un petit esquelet que una processó porta sobre una safata, acompanyat del cartell: " De la cuna al sepulcro ".

La Catalunya d'Anglada és una dona forta, amb espardenyes, i envoltada de fills espaordits que l'abracen mentre exclama: "Abans morir que ensenyar els meus fills en llengua estranya!"

Les verges que va dibuixar la il·lustradora tampoc no són gaire convencionals. Són musculoses, tenen la mirada desafiant i sostenen la bandera catalana.

Amiga de Macià

A l'exposició, també es pot veure l'Anglada que va abraçar amb passió la República i que va intercanviar cartes amb Francesc Macià.

La il·lustradora, el 1936, anava sovint a la caserna Carles Marx, al Parc de la Ciutadella, i allà dibuixava milicians i milicianes que es preparaven per anar al front. Amb molta cura captava sobre el paper, i amb imatges acolorides, aquests homes i dones, moltes amb granota blava, que s'havien allistat de manera voluntària per combatre les tropes de Franco.

Rius no ha volgut oblidar la faceta feminista de la pintora: "També hem volgut mostrar que Anglada era una dona explícitament independent i autònoma, insubmisa i rebel", explica la comissària.

"Amb el conte Margarida -continua la comissària de l'exposició-, Anglada dóna vida a una nena molt independent, molt lliure, que passa les seves vacances a la natura, sense adults". Anglada també va treballar per a revistes feministes com Feminal , Claror i La Nuri .

Reclusió a Tiana

Quan els republicans van perdre la guerra, Anglada no va voler emprendre el camí cap a l'exili. Es va tancar a la seva casa de Tiana, i els primers anys fins i tot necessitava un salconduit per poder moure's fora del poble.

Tampoc li va ser fàcil tornar a exposar. Una impremta de Barcelona no va voler editar-li les targetes quan els va dir el seu nom i poc després van fer-li tancar una exposició de les seves obres a Palma, a Mallorca.

Més continguts de