Publicitat
Publicitat

POLÈMICA

Lars von Trier no és el primer que paga les conseqüències de relacionar-se amb el nazisme

L'ombra de Hitler és allargada

Lars von Trier va jugar amb foc dimecres quan va dir que simpatitzava "una mica" amb Hitler. Simpatia diabòlica, esclar. El Festival de Canes l'ha declarat persona non grata i el director danès, tot i les disculpes, s'ha compromès el seu futur com a cineasta. El de Von Trier és un cas més en una llista de personatges públics, artistes i intel·lectuals que en algun moment han pagat les conseqüències de trepitjar l'ombra allargada del nazisme.

1. John Galliano, despatxat per Dior perquè estimava Hitler

Un vídeo gravat pel diari britànic The Sun al desembre del 2010 mostrava el dissenyador de Gibraltar dirigint insults antisemites als clients d'un restaurant de París. Dior el va acomiadar de manera fulminant.

2. Bernie Ecclestone, criticat per dir que Hitler era "eficaç"

L'amo de la Fórmula 1 se'n va sortir prou bé després que el 2009 lloés els "líders forts i eficaços" com Hitler. Va ser molt criticat, però el seu negoci no va patir cap daltabaix.

3. L'injust acarnissament amb el passat de Günter Grass

El Nobel de Literatura va reconèixer el 2006 que al final de la guerra, quan tenia disset anys, havia estat reclutat per les Waffen SS (com un milió més de joves alemanys). També l'actual papa Benet XVI va ser mobilitzat per l'exèrcit alemany, però no ha estat criticat tan durament com Günter Grass.

4. La ximpleria del príncep Enric d'Anglaterra

L'any 2005 el nét d'Isabel II va anar a una festa vestit amb uniforme nazi, dues setmanes abans del 60è aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini. La ximpleria va obligar la reina a demanar disculpes.

5. Louis-Ferdinand Céline, "desgràcia nacional" francesa

L'autor de Viatge al final de la nit va simpatitzar tant amb l'antisemitisme nazi que va haver de fugir de França i va ser declarat "desgràcia nacional". I fins ara: el gener del 2011 el govern francès va cancel·lar els actes de commemoració del 50è aniversari de la seva mort.

6. Heidegger, inhabilitat com a docent per filonazi

El filòsof alemany va perdre els papers el 1933 quan va adherir-se a la idea del "nou ordre" nazi. Acabada la guerra, va ser inhabilitat per a l'ensenyament fins al 1950. Posteriorment se n'ha qüestionat la contribuició filosòfica i es revisen obres com Ésser i temps des d'un punt més polític que filosòfic.

7. Hergé, dos anys d'atur per publicar en un diari nazi

Durant l'ocupació alemanya de Bèlgica, Hergé va continuar publicant les aventures de Tintín a Le Soir Jeunesse , un suplement del diari Le Soir , que controlaven els nazis. Un cop alliberat el país, Hergé va passar dos anys sense poder publicar a Bèlgica "per haver contribuït a la redacció d'un diari durant l'ocupació".

8. L'estrany cas de l'òpera basada en Terra baixa

Una de les òperes preferides de Hitler era Tiefland , d'Eugen d'Albert, basada en l'obra d'Àngel Guimerà. Leni Riefensthal, que va filmar una versió cinematogràfica, va ser acusada d'haver utilitzat com a extres gitanos dels camps d'extermini, tot i que mai va ser condemanda. Tot plegat va fer que Tiefland quedés maleïda i fos proscrita a Alemnaya fins fa pocs anys.

Més continguts de