Publicitat
Publicitat

TEMPORADA ALTA

'El tiempo todo entero' és un superb i emocionant muntatge arribat de Buenos Aires

L'oracle del teatre argentí torna a parlar i sentenciar

EL TIEMPO TODO ENTERO

SALA LA PLANETA. GIRONA 3 DE DESEMBRE

Els documents asseguren que El tiempo todo entero de Romina Paula està basat en Figuretes de vidre. Un consell al públic: no hi busquin Tennessee Williams. És possible que existeixi una mare obsedida a normalitzar el futur d'una filla asocial. És possible que recordin un germà asfixiat per una situació claustrofòbica i un pretendent que carrega la responsabilitat de desenredar el complex nus del conflicte. Però aquí es talla el cordó umbilical amb Williams. Quatre esquelets de personatge que la jove autora cobreix amb nova i magnífica carn. Paula incorpora Frida Kahlo com el gran personatge absent. Segona recomanació: no facin comparacions biogràfiques entre la pintora simbolista i el seu cos destrossat i Antonia, una singular hikikomori que parla castellà amb accent argentí. Seria un exercici excessiu per a una evocació que es desvela com un sofisticat MacGuffin.

Una vegada alliberats d'antecedents i referents, només queda gaudir d'un altre superb exemple de l'envejable capacitat del teatre argentí d'emmotllar qualsevol text -propi, aliè o híbrid- i transformar-lo en un genuí fang actoral. Com altres emocionants muntatges arribats de Buenos Aires, la paraula deixa de tenir autoria per fluir amb una sorprenent naturalitat entre els intèrprets, com si nasquessin en aquell mateix moment d'emocions, pensaments i conviccions molt profundes. Fins i tot en aquesta obra en què es reflexiona constantment sobre el sentit de les paraules.

Un ésser inhumà

Quatre intèrprets excel·lents (Esteban Bigliardi, Esteban Lamothe, Susana Pampín i Pilar Gamboa), i un personatge que destaca per sobre de tots ells. Lluny queda la Laura de Williams, el corder sacrificat del drama. L'Antonia de Paula és una altra cosa, una inquietant profetessa, tancada en una casa-oracle, centrada a ritualitzar el seu petit cercle humà. Ment privilegiada, sacerdotessa que desmunta, amb la seva renúncia a participar, els codis de supervivència fixats per la societat, la vacuïtat dels pensaments prefabricats, la cuirassa de la condescendència, la falsedat de tot allò que sembla lògic.

Com totes les criatures tan admirades com temudes, l'Antonia ha mitificat la seva soledat com un temple inexpugnable. Per mantenir intacta la seva religió, res pot canviar. Per això, quan el germà marxa del recinte sagrat es genera una crisi herètica que col·lapsa el personatge. Un ésser inhumà -pervers i innocent a la vegada- que exigeix una actriu que equilibri els trets antagònics, que salti amb naturalitat d'un estat anímic a un altre, que sembli fràgil i dura al mateix temps, estranya i familiar. I aquesta actriu és Pilar Gamboa, una Cassandra esquinçada pel seu poder.

Més continguts de