L’orgue de Juan de la Rubia, protagonista al Palau
L’organista actua amb l’Orquestra Barroca de Friburg
Barcelona“Diversificar-se és fonamental, almenys per a mi”, diu l’organista Juan de la Rubia (la Vall d’Uixó, 1982). Ho explica per telèfon des d’Alemanya, on ha assajat amb la Freiburger Barockorchester el concert que avui oferiran al Palau de la Música, a partir de les 20.30 h. “Era més fàcil que hi anés jo que fer venir tota l’orquestra un dia abans a Barcelona”, precisa De la Rubia, un músic per a qui tocar l’orgue és “una forma de vida”.
“N’hi ha que se centren molt en un repertori determinat, però jo necessito fer coses diferents”, diu. I això inclou interpretar Bach, improvisar, transcriure repertori romàntic per a orgue, acompanyar musicalment clàssics del cinema expressionista alemany com Faust i Nosferatu i participar en El rei Lear dirigit per Lluís Pasqual i protagonitzat per Núria Espert al Teatre Lliure. “Tocar al teatre em serveix per tocar Bach, i tocar Bach em serveix per tocar al teatre. Seria incapaç d’estar tot el dia fent una sola cosa”, afegeix aquest organista, que considera que tocar amb la Freiburger Barockorchester és “una oportunitat molt maca”. Evidentment, ja que es tracta d’una de les formacions de música antiga més sòlides d’Europa.
Creatiu, fresc i optimista
El programa que abordaran al Palau de la Música inclou la Simfonia de la cantata BMW 146 de Bach i l’opus 4de Händel. “És un programa peculiar perquè l’orgue no sol ser solista, però en els Concerts per a orgue opus 4 de Händel sí que ho és, i pren tot el protagonisme amb els solos. A més, es nota que la partitura no està escrita en detall i que Händel, que dirigia des de l’orgue, deixava marge per a la improvisació. Permet ser creatiu, i és un repertori molt fresc i optimista, pensat perquè la gent es diverteixi”, explica De la Rubia amb entusiasme sobre unes peces escrites per servir com a interludis en les grans peces teatrals que Händel va presentar al Covent Garden. És en aquests solos on l’organista pot volar amb més llibertat. “És un exercici molt creatiu i enriquidor”, insisteix. Això sí, “pactant els compassos amb l’orquestra”.
Professor a l’Esmuc i organista de la basílica de la Sagrada Família, De la Rubia té una agenda ben atapeïda. En els pròxims mesos actuarà al Perú, Alemanya, Dinamarca, Àustria i Itàlia, a més de fer diversos concerts a Valladolid, Azpeitia, Maó, Montserrat i Cadaqués. I l’1 de novembre tornarà al Palau de la Música per improvisar durant la projecció de la pel·lícula Nosferatu, dirigida per Murnau el 1922. “L’orgue com a instrument simfònic romàntic et permet jugar amb timbres diferents, i això el fa molt adient per acompanyar el cinema mut”, recorda De la Rubia.
També tornarà al Lliure per repetir amb El rei Lear al desembre i, inquiet de mena, vol seguir “experimentant” en la relació entre l’orgue i l’orquestra fent noves transcripcions que s’afegiran a les que ja va dur a terme amb obres de Wagner i Brahms. Tanmateix, el seu gran repte, tot i que “no serà immediat”, és interpretar la integral d’orgue de Bach. Abans, però, té una cita amb la Freiburger Barockorchester al Palau de la Música.
