Publicitat
Publicitat

ART

El MNAC explora amb 80 obres la influència de Courbet en l'obra de Martí Alsina a 'Realisme(s)'

L'origen francès del realisme català

El MNAC descobreix a Realisme(s) l'empremta del mestre del realisme francès Gustave Courbet sobre l'art català i l'obra de Martí Alsina. Una ocasió única per veure les vint obres més famoses de Courbet.

A partir d'avui i fins al 10 de juliol, el MNAC saldarà el seu deute històric amb el realisme català i la figura de Ramon Martí Alsina amb l'exposició Realisme(s). L'empremta de Courbet. A través de vuitanta obres -disset de les quals són obres de Courbet inèdites a l'Estat i el mateix nombre són pintures de Martí Alsina-, entre d'altres, la mostra explora la influència del realisme francès sobre la pintura realista catalana, l'empremta de la pintura tenebrista del segle XVII (d'artistes com Murillo o Velázquez) i, per últim, com l'esperit del realisme pot ser interpretat, mitjançant l'obra d'Antoni Tàpies, al segle XXI. La visió plural del realisme que se suggereix al títol no és, doncs, gens gratuïta.

A banda del mèrit d'haver aconseguit el préstec d'algunes de les obres més emblemàtiques de Gustave Courbet (1819-1877), l'exposició té la virtut d'explorar el vessant més íntim de la pintura realista, el més allunyat de les grans composicions. Tot i que, en el camp de l'art, el realisme s'associa habitualment a una mirada cap a les classes més humils, Realisme(s) es concentra en aquelles obres més íntimes en les quals l'artista pot representar la realitat de manera directa, sense afegits, i en què un gest aparentment insubstancial com fer una migdiada és elevat a la categoria d'art. Els autoretrats i els retrats de persones de l'entorn són temes habituals d'aquests artistes, que van tenir l'objectiu -com va escriure Courbet- de fer "un art vivent".

Aquesta representació directa de la realitat s'estén també en la representació del nu femení. En aquell moment, la bellesa ideal dels personatges mitològics va ser substituïda per unes dones de carn i ossos, els cossos de les quals obren les portes a l'erotisme, més enllà de les al·legories que es representaven fins aleshores. A l'exposició aquest canvi de model es pot observar especialment en un seguit de fotografies d'Antoni Esplugas (Barcelona, 1852-1929) i en els dibuixos eròtics i un de pornogràfic de Martí Alsina. A més d'Esplugas, l'exposició presenta l'obra d'un altre artista català poc conegut per al gran públic, Simó Gómez (Barcelona 1845-1880), de qui el MNAC conserva diverses obres.

Després d'haver fet tot aquest repàs, l'exposició encara ofereix una sorpresa. Quatre obres d'Antoni Tàpies dialoguen amb quatre obres realistes: la primera versió de La migdiada, de Martí Alsina; Jo, la bella irlandesa , de Courbet; Martiri de Sant Bartomeu , de José de Ribera, i una projecció de L'origen del món , del mateix Courbet. En aquest últim cas, el parentiu entre l'obra més cèlebre de Courbet i la inèdita Cames, una pintura realitzada per Tàpies a Campins l'agost del 2010, és sorprenent. I adquireix una càrrega poètica encara més forta si pensem que un Tàpies ja ancià es dirigeix amb tota la força dels seu univers creatiu cap a l'origen de l'erotisme i del naixement que representa l'obra del gran Courbet.

Més continguts de