'Los pasos dobles', un calvari amb final feliç

Barcelona."Tothom ens deia que aquesta pel·lícula era impossible de fer", recordava Isaki Lacuesta amb motiu del col·loqui sobre Los pasos dobles organitzat dissabte a la nit als cinemes Verdi Park. La llavor del projecte es va sembrar fa quatre anys, quan Lacuesta va filmar Miquel Barceló amb motiu d'un curt presentat a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007. "Quan el vaig conèixer em va parlar de François Augiéras, que va pintar un búnquer a Mali que mai ningú no ha localitzat, i a partir d'aquí vam seguir en contacte fins que va sorgir l'oportunitat de treballar junts", va explicar Lacuesta. François Augiéras (1925-1971) va ser conegut no tant per la seva obra pictòrica com pels llibres de viatges i d'autoficció en què explica les seves experiències africanes, que la pel·lícula detalla a través de seqüències que juguen amb gèneres com el western, el drama i la comèdia, i fan pensar en els jocs de Quentin Tarantino i en l'esperit aventurer d'Indiana Jones.

"Los pasos dobles ve d'una experiència cinematogràfica molt sòlida, que va de Jean Rouch a Pier Paolo Pasolini. La meva proposta beu més dels contes que del cinema-novel·la. A Mali, les narracions de transmissió oral encara són molt importants". Lacuesta va recordar que va voler "eliminar les transicions entre totes dues històries" per aconseguir una pel·lícula a mig camí entre el documental i la ficció, "en què els forats no importen". "Rodo contra el guió escrit i munto contra el material rodat –va dir–. Los pasos dobles ha sigut una experiència molt dura. Vam tornar tarats, de Mali, i intentarem no passar mai més un calvari així. Procuro ser feliç fent pel·lícules".