Publicitat
Publicitat

CLÀSSICA

Lothar Zagrosek mostra l'impressionant potencial de l'OBC

La música d'Hèctor Parra (Barcelona, 1975) no és de fàcil accés. El jove compositor català, catapultat a l'escena internacional per l'IRCAM de París, mostra la seva fascinació per la plasticitat del so a través d'un llenguatge orquestral complex que demana a l'oient un esforç d'imaginació, clau d'accés a un univers musical d'aparença complexa, però que tanca poderoses emocions.

Dues de les seves partitures, Karts-Chroma II , del 2006, i l'estrena d' Infall-Chroma , encàrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), van causar impacte en un concert revelador diumenge a L'Auditori. Abans de l'estrena, Parra va sortir a l'escenari per donar pistes al públic sobre les seves idees musicals: l'orquestra va tocar dues breus seqüències de la seva nova obra i aquest avançament va servir per captar millor el valor expressiu de les textures i tensions que genera, els colors que explora, les potents imatges sonores que construeix.

Va tenir sort, Parra: l'èxit d'una estrena no depèn només de l'ofici d'un director, sinó de la convicció en el valor de la música, i l'alemany Lothar Zagrosek, en el seu debut amb l'OBC, va realitzar un treball admirable. Director de sòlid ofici i claredat de pensament, dels que proporciona seguretat als músics, va aconseguir un rendiment de l'OBC per sobre de la mitjana en una versió de la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler planificada amb pols ferm, narrada amb fluïdesa, amb tensió en els contrastos, eloqüència en el fraseig -el conegut Adagietto , popularitzat per Luchino Visconti a la pel·lícula Mort a Venècia , va sonar amb una bellesa extrema, sense afectació- i màxima brillantor.

Farien molt bé els gestors de l'OBC assegurant la presència regular d'un músic d'aquest calibre en les temporades del conjunt català.

Més continguts de