Publicitat

Cinema

Trenta anys sense Louis de Funès

El còmic francès va protagonitzar pel·lícules de gran repercussió a la taquilla, com 'La gran gresca', 'Les aventures de Rabbi Jacob' i 'Oscar, una maleta, dues maletes, tres maletes'

Trenta anys després de morir, Louis de Funès segueix sent un dels còmics més populars de França i les seves pel·lícules, elevades a la categoria del "cinema de culte", continuen despertant l'atenció del públic, que el va convertir en un dels actors més seguits de la història del país. El 27 gener 1983 un infart va acabar amb la vida, als 68 anys, de Louis de Funès, francès d'origen espanyol, que deixava darrere seu més de quaranta anys de carrera artística i algunes de les pel·lícules més vistes a França.
'La gran gresca' (' La gran vadrouille'), dirigida per Gérard Oury es va mantenir durant trenta anys com la pel·lícula més taquillera a França –amb 17 milions d'espectadors–, fins que el 1998 el va superar 'Titanic', de James Cameron.

Una fama sense fronteres
La fama de Louis de Funès va traspassar fronteres i els seus èxits es van repetir en altres països, fins consagrar-lo com una llegenda del cinema francès.
La saga del gendarme de Saint-Tropez, sis cintes rodades entre 1964 i 1982 basades en les peripècies de l'agent Ludovic Cruchot a la ciutat turística del sud-est de França, propagar la seva glòria per tot arreu. Va ser la consagració d'un artista al qual el públic va encimbellar a una glòria que la crítica sempre li va negar i que roman avui en la memòria popular dels francesos.
E l trentè aniversari de la seva mort va acompanyat de la publicació de desenes de llibres sobre la seva vida i la seva obra, de la redifusió de les seves pel·lícules a la televisió i de centenars d'homenatges a altres tantes ciutats del país. El seu fill Olivier també ha aprofitat l'onada i ha reeditat 'Louis de Funès, ne parlez pas trop de moi, les enfants!' ('No parleu massa de mi als nens!'), un relat íntim d'un personatge "discret, ansiós, tímid i molt recelós de la seva intimitat". És l'oportunitat de conèixer millor a Louis Germain David de Funès de Galarza, nascut el 31 de juliol de 1914 a Courbevoie, en els ravals del nord de París, al si d'una família d'origen espanyol.
El seu pare, Carlos Luis de Funes de Galarza, hereu d'un noble llinatge sevillà, es va instal·lar a França el 1904 fugint del veto familiar a casar-se amb Elionor Soto Reguera, filla d'un notari de la localitat gallega d'Ortigueira. De la seva mare va rebre les primeres lliçons de piano, un instrument que li va oferir la possibilitat de pujar als escenaris, des d'on va fer el salt al cinema.
Una peripècia difícil, que li va costar més de 20 anys durant els quals va acumular diversos treballs com a pianista o papers secundaris al teatre i al cinema abans que Jean Girault li convertís en el seu actor fetitxe i elevés a la glòria al seu personatge.

PUBLICITAT