Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El grup del Baix Llobregat publica el doble CD 'La noche eterna. Los días no vividos'

Love of Lesbian mouen l'esquelet al ritme dels 80

La sensibilitat electrònica amara el nou treball de Love of Lesbian, un doble CD amb 18 cançons que aprofundeixen en la revisió de la música dels anys 80. I aquest cop no es tracta d'un disc conceptual.

Love of Lesbian és un dels grups que amb més eficàcia ha connectat les maneres angloxasones de la música indie dels anys 90 amb les del pop espanyol dels 80. Santi Balmes, Joan Ramon Planell, Julián Saldarriaga, Oriol Bonet i Jordi Roig, els lesbianos , van aconseguir que Radiohead i Alaska (o Loquillo) funcionessin com a referències simultànies. És una de les raons que expliquen que l'àlbum 1999 (2009) es convertís en Disc d'Or. Ara els Love of Lesbian del disc La noche eterna. Los días no vividos (Warner) remenen el cul al ritme dels 80, però en sintonia amb la recuperació de les harmonies menys òbvies d'aquells anys protagonitzada per la banda sonora de la pel·lícula Drive i pels francesos M83.

"Vam veure Drive mentre estàvem gravant el disc", explica el teclista Julián Saldarriaga. La banda sonora del film de Nicolas Winding Refn els va servir com a referència per concretar la utilització dels sintetizadors i per recrear uns "ambients tensos i foscos". Saldarriaga també reconeix que M83 han sigut un referent en alguns aspectes del disc. "És un grup actual que revisa els 80, i nosaltres, que també som una mica vuitanters, hem posat els sintetitzadors davant l'exèrcit", diu Saldarriaga. L'ús preferent de l'electrònica acompanya cançons com Si tú me dices Ben, yo digo Affleck , l'acció de la qual transcorre precisament en una discoteca, on dues persones s'autoconvencen que saben ballar i que són els altres els que no en saben. "Són dos personatges molt del Baix Llobregat que van a fer una teràpia de xoc en una discoteca", diu el cantant, Santi Balmes.

Com ja és habitual, les lletres del nou disc les signa Balmes. Moltes filtren experiències personals, però també "un món imaginari" que el cantant no sap d'on surt. "Encara no m'he adonat de quina part de mi hi ha en algunes cançons. Saber-ho em faria una mica de por -confessa Balmes-. A vegades m'he espantat rellegint algunes coses que he escrit o que he cantat, però si anés al psicoanalista no escriuria. O sigui que em nego a saber-ho".

Coyote Dax i el sidral ultraliberal

Els jocs de paraules tornen a sovintejar en les noves cançons. Algunes mantenen el to críptic marca de la casa i Balmes reconeix que "costen d'entendre". Però també n'hi ha de més directes, com Radio Himalaya , que parla de la crisi, tot i que l'origen de la cançó era si més no peculiar. "És molt sarcàstica. Al principi pensava en morts ridícules, com ara que esclatés un míssil enviat per Corea del Nord mentre estàs assajant l'últim pas del Coyote Dax. És una imatge molt estúpida, i a partir d'aquí va venir la idea que a Europa ens hem adormit completament", explica Balmes sobre la gènesi d'una lletra que inclou versos com ara " sucedió mientras tú bailabas / fue un sidral ultraliberal ".

Rimes com aquesta no sorprendran els seguidors del grup, autèntics responsables de l'èxit de Love of Lesbian. "La gent ens ha legitimat, i això és el més maco que ens ha passat. Vam començar amb tres discos en anglès i l'autoestima baixíssima. Tothom era més cool i més guai que nosaltres -recorda Balmes-. Quan vam fer el canvi al castellà amb Maniobras de escapismo (2005), al segon concert la gent ja cantava els temes. Això ens va fer agafar una confiança en nosaltres que mai no ens havien donat. Abans érem els indies de l' indie ".

Una de les claus de l'èxit ha sigut el que Saldarriaga descriu com el "boca-orella 2.0". "Les xarxes social t'apropen al fan", diu el bateria Oriol Benet, que també reconeix que la presència a internet no és suficient si no tens "bones cançons" o si no fas "bons concerts".

Més continguts de