ART
Cultura 10/04/2012

L'última peça del trencaclosques del 'Retaule de sant Jordi'

El Retaule de sant Jordi està desmembrat entre Chicago i París. Ara s'hi incorpora una nova peça. La Mare de Déu envoltada de les virtuts cardinals del Museu de Filadèlfia l'hauria coronat.

Antoni Ribas Tur
3 min
L'última peça del trencaclosques del 'Retaule de sant Jordi'

BARCELONA."Imagina't que tens 4.000 trencaclosques de 1.000 peces, que les barreges totes, que en cremes el 90%, i després intentes tornar-los a fer amb les que et queden". Santiago Alcolea, historiador de l'art català, descriu amb aquesta imatge la tasca dels historiadors de l'art medieval. Conèixer l'autor, el lloc d'origen o reconstruir un retaule a partir dels compartiments que es conserven pot ser una cursa plena d'obstacles.

El Retaule de sant Jordi que Bernat Martorell (Sant Celoni, c. 1390 - Barcelona, 1452) va fer per a la capella del Palau de la Generalitat no va ser víctima del foc, però sí que ho ha sigut de les vicissituds històriques. Actualment està desmembrat entre l'Arts Institute de Chicago, que en conserva la taula central, Sant Jordi matant el drac , i el Museu del Louvre, que custodia les quatre taules laterals amb escenes del martiri del sant. Després de gairebé 80 anys sense poder resoldre la incògnita de la pintura que coronava el retaule, ara està a punt de confirmar-se que la pintura de Martorell Mare de Déu envoltada de les virtuts cardinals , propietat del Museu d'Art de Filadèlfia, culmina aquesta obra mestra del Gòtic català.

Una nova restauració reveladora

L'estat de conservació de la pintura de Filadèlfia és molt delicat i no va poder viatjar a Barcelona per formar part de l'exposició del MNAC Catalunya 1400. El Gòtic internacional , on sí que es poden veure, de manera excepcional, les quatre taules del Louvre.

Actualment, La Mare de Déu envoltada de les virtuts cardinals està sent sotmesa a una restauració exhaustiva que molt probablement permetrà confirmar la hipòtesi que Carl Strehlke, conservador del museu, i Santiago Alcolea van plantejar de manera paral·lela el 2007. El primer va contrastar les radiografies dels panells de roure de Flandes de la marededéuamb les de les taules de Chicago i París i va observar que tots estan construïts de la mateixa manera. Aquesta mena de fusta era la més preuada aleshores, ja que s'havia d'importar des dels boscos de mar Bàltic. Alcolea va basar la seva reconstrucció en les mides de les dues taules centrals, que coincidirien si a Sant Jordi matant al drac no hi faltés un tauló a la part esquerra, on hi hauria la part de la cua i la pota del cavall que falten. Seria molt estrany, sosté l'historiador, que Martorell les hagués pintat tallades.

Una atribució discutida

Aquesta lectura no és compartida per tots els experts. La historiadora de l'art i professora de la UB Rosa Alcoy va atribuir la taula de Filadèlfia al pintor Joan Antigó. Al juny, la pintura estarà lliure de repintades i es podrà comparar amb més exactitud amb les altres parts de l'obra.

El que ha quedat fora de qualsevol dubte en tot moment és que el Retaule de sant Jordi és l'obra mestra de Martorell. "Pot semblar paradoxal, perquè és l'obra més primerenca del pintor que es conserva, però no es va superar. Més endavant va incorporar una gamma més realista a l'hora de descriure la realitat, però la riquesa dels colors i la profusió d'efectes tornassolats més importants són en aquesta obra", afirma Rafael Cornudella, el cap de Gòtic del MNAC i comissari de Catalunya 1400 .

La temàtica de les virtuts no era gaire habitual en l'art català medieval, però en el cas del retaule per al Palau de la Generalitat reforçaria, com va apuntar la investigadora nord-americana Mary Gizzard, que la marededéu pertany a l'obra encarregada per una institució pública. La Temperança, la Fortitud, la Prudència i la Justícia representarien els criteris de bon govern per a les autoritats públiques.

Sant Jordi matant el drac és una de les joies de l'Arts Insitute de Chicago i guarda anècdotes curioses, com la que va viure la catalana Inés Tell de Pallejà, que va estar en contacte amb el museu durant els vint anys que va viure a la ciutat. Els tècnics que estaven restaurant la pintura li van demanar si podia identificar la llengua en què estaven escrits uns petits fragments de paper de diari que van trobar sota les ales del drac, que no era altra que el català.

stats