Publicitat
Publicitat

Art

El museu s'apropa a la 'idea de servei públic'

El MACBA amplia la col·lecció permanent

Una exposició de 500 obres i documents, alguns de nova adquisició, serveix per inaugurar el nou espai

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) duplica l'espai expositiu del fons permanent amb una nova exposició, que inclou més de 500 obres i documents, alguns d'adquisició recent.

Bartomeu Marí, director del MACBA, ha explicat que el canvi és qualitatiu i quantitatiu. El fons permanent passarà de 750 a 1500 metres quadrats i s'exposarà de manera permanent a la Planta 1 del Museu. Una altra de les novetats és que s'intergraran obres provinents de diferents institucions públiques i privades espanyoles i europees, com el MNAC o Fundació La Caixa. A nivell qualitatiu, la col·lecció del MACBA creix "dirigint la seva atenció cap a una concepció de la pràctica artística que va més enllà de les arts visuals"; Marí també ha afegit que és un "organisme viu que s'alimenta dels debats i interrogants generats pel present".

Pel que fa al discurs de la nova col·lecció, es trenca la linealitat cronològica barrejant artistes de diferents generacions i procedències. La tesi, com ha explicat el director, és que "l'eclosió estètica de la modernitat es va produir en el nostre context cultural a partir de la dècada de 1950, i no de la primera meitat del segle XX".

De llavors fins als anys vuitanta, l'art conflueix amb altres disciplines com l'arquitectura i el disseny, d'aquí la presència d'obres de José Antonio Coderch o Ricardo Bofill. El replantejament de l'origen de les idees modernes també és una constant en una generació d'artistes formats en absència del domini d'una idea d'art, com Debacle, de Xavier Salaberria, o l'obra cinematogràfica de Mathias Poledna.

Thomas Bayrle, Bestué-Vives, Richard Hamilton o Josep Maria Mestres Quadreny són algunes de les obres exposades. La ceràmica d'Antoni Cumella i el fons de l'obra en paper de Friederich Kesler, pare del disseny experimental, així com una obra d'Öyvind Fahlström també s'han incorporat al fons.

La col·lecció segueix la "idea de servei públic", com ha indicat Bartomeu Marí, ja que no és únicament un patrimoni material sinó que s'identifica amb la voluntat de ser "motor d'idees".

Etiquetes

Més continguts de