Publicitat
Publicitat

Mirar cap enrere sense manies

Després de la Segona Guerra Mundial, Santiago Cortés, gitano valencià, exmilitant del Partit Comunista, combatent a favor del bàndol republicà durant la Guerra Civil i supervivent del camp de concentració de Dachau, s'uneix a una organització extremista jueva, el Nakam, que té com a objectiu liquidar el doctor nazi Heinrich Henkel, contrafigura fictícia d'un dels criminals més esparverants del segle XX, Josef Mengele . La premissa d'Ombres en la nit (Columna) , última novel·la de Ferran Torrent (Sedaví, 1951), remet al pulp contundent de l'última pel·lícula de Quentin Tarantino Maleïts bastards, referència que l'escriptor valencià no ha tingut tan en compte com L'home a la recerca de sentit: "Viktor Frankl és a Auschwitz i és capaç de perdonar els nazis, la qual cosa considere que és d'un valor enorme -diu Torrent-, però hi ha coses que jo no haguera perdonat en la puta vida. Jo, ¿com perdone que m'obliguen a veure com la meua dona i els meus fills van a les cambres de gas? No estic a favor de l'odi ni de la violència, però em pose en la pell d'una persona que ha passat per aquí i jo crec que no haguera pogut oblidar això si no és a través de la venjança".

Escrita amb "la voluntat de fer una obra trepidant", Ombres en la nit fa viatjar el lector fins al 1947. A més de Viena, una part important de la novel·la transcorre a la València franquista, lloc on Heinrich Henkel s'amaga ajudat per una xarxa d'exmembres de les SS creada amb l'objectiu de donar un cop de mà als alts i mitjans comandaments nazis per escapar-se d'Europa. Diàlegs nerviosos. Un argument addictiu. I un personatge principal, Santiago Cortés, que ja forma part del bo i millor de l'univers creatiu de Torrent, que a la seva anterior novel·la, Bulevard dels francesos (Columna, 2010) ja va jugar amb la història sense prejudicis i amb molta força narrativa.

Més continguts de