Publicitat
Publicitat

El MNAC creix i obre la porta a l'art català contemporani

En el seu primer encontre amb la premsa, Miquel Roca i Pepe Serra, el nou president del Patronat ei nou director, han avançat que el museu projecta ampliar les seves instal·lacions amb la incorporació de dos dels pavellons de l'Exposició Universal de 1929 amb l'objectiu d'exposar-hi art català contemporani.

El MNAC comença una nova etapa. El nou director del museu, Pepe Serra, ha mantingut avui el primer contacte amb la premsa i ha sentenciat el debat dels darrers temps sobre els límits cronològics del museu: "com que el MNAC és un museu nacional, no ha de plantejar-se límits cronològics , i per definició ha de mostrar l'art català en la seva globalitat", ha afirmat. El president del MNAC, Miquel Roca, també dóna suport a aquesta idea ha afirmat que demanarà a les administracions de què depèn el museu: el ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona que el museu s'ampliï als pavellons d'Alfons XIII i Victòria Eugenia. Aquest fet, ha afegir Roca, acostaria el museu als ciutadans. Aquesta decisió, ha matisat Serra, permetria donar visibilitat a una generació d'artistes contemporanis on hi ha creadors com ara Ràfols Casamada, Hernández Pijuan o Guinovart, l'obra dels quals no està representada en altres centres.

Serra ha donat a conèixer les línies estratègiques del seu mandat, tot i que no ha avançat projectes,. Abans de fer-ho, ha dit, "prefereixo parlar amb cadascuna de les 150 persones que formen l'equip del museu i així poder disposar d'un diagnòstic precís de la situació del museu" i ha afegit que "hem de tenir un pla, que l'assumeixi tot l'equip i que després se'ns exigeixi per aquest horitzó fixat".

Segons nou director, el MNAC parteix amb avantatge en alguns aspectes de la seva col·lecció: "Tenim la col·lecció d'art romànic més important del món, i potenciada podem arribar molt lluny, però no hem d'intentar ser el que no som, doncs així perdríem moltes energies". Després d'elogiar "l'extraordinària col·lecció" del museu, Serra creu que "hem de ser capaços de revisitar, interrogar i fracturar la col·lecció per generar nous punts de vista".

Com ja va fer al capdavant del Museu Picasso de Barcelona, Serra situa la investigació al centre de l'actuació futura del MNAC, que "ha de ser un espai de coneixement, una cosa necessària per ser líders". En una època de retallades, Serra creu que el museu pot obtenir majors recursos, "d'entrada, augmentant el nombre de visitants, actualment baix per a un museu d'aquestes característiques". Per fer-ho atractiu, el MNAC ha de ser "un lloc únic i irrepetible, que no s'assembli a cap altre museu i inviti al fet que el públic repeteixi la seva visita, perquè sempre trobi alguna cosa nou".

El nou director creu que el MNAC ha de vertebrar el sistema de l'art català, ser-ne el pal de paller. Ha de treballar, ha assenyalat, amb altres museus arrelats al territori com el Museu Episcopal de Vic o el Museu Diocesà de Solsona, però també ha de relacionar-se amb l'Albertina de Viena, el Victoria & Albert Museum de Londres, el Metropolitan de Nova York o El Prado, amb els quals ha de "coproduir grans exposicions internacionals". En aquesta articulació amb els museus del territori, Serra també ha posat l'accent en que "el MNAC ha de mantenir una relació més viva i estreta amb els museus monogràfics, el Museu Picasso, ia Fundació Joan Miró, el Teatre Museu Dalí i la Fundació Antoni Tàpies.

Serra assumeix la temporada d'exposicions heretada de l'anterior directora, María Teresa Ocaña, dominada per l'austeritat, a la qual difícilment afegirà novetats aquest any, i anuncia que els fruits de les recerques que s'engeguin ara es podran veure el 2014. Com ja va fer al Museu Picasso, Serra pensa organitzar exposicions de petit format centrades en obres de la col·lecció, "un camp en el qual el MNAC té moltes possibilitats", ha subratllat.

Els usos de la Sala Oval i l'acord amb Carmen Cervera en relació amb el dipòsit de la seva col·lecció al museu són altres de les prioritats immediates de Serra, qui "veu factible arribar a un acord satisfactori" amb la baronessa.

Etiquetes

Més continguts de