El MNAC guanya 300 obres i renova el director Pepe Serra
Les peces inclouen tots els períodes històrics de la col·lecció
BarcelonaMarià Fortuny també va sucumbir a la mira del papa Innocenci X: la còpia del cèlebre retrat de Velázquez que va fer l’any 1862 és una de les adquisicions més destacades que la Generalitat ha fet els últims dos anys a petició del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i també és una de les peces estrella de les 314 obres (pintures, escultures, dibuixos, gravats, fotografies medalles i monedes) que han entrat al centre, de les quals 221 són comprades i la resta són dipòsits i préstecs. “Acaba d’ingressar al museu i encara s’ha de restaurar, i el Prado ja ens l’ha demanat per a la seva exposició de Fortuny”, diu el director del MNAC, Pepe Serra.
Les peces, entre les quals també destaquen un vitrall de Joaquim Mir de la desapareguda Casa Trinxet i l’oli surrealista La dona impúdica d’Àngel Planells -que són donacions de Rosa Maria Trinxet Espinal i Maria Rosa Fernández Palau, respectivament-, inclouen tots els períodes històrics de la col·lecció, des del Romànic i el Gòtic i el gabinet de numismàtica, fins a la Guerra Civil i l’art de postguerra. Un cas especial és del col·leccionista Manuel Maria Bosch Puig, que va incloure el museu en el seu testament.
També han ingressat al MNAC obres d’artistes com Remedios Varo, Albert Ràfols-Casamada, Nicanor Vázquez, Francesc Gimeno, Moisès Villèlia, Ramon Calsina, Colita, Joan Fontcuberta, Pablo Gargallo, Ismael Smith i Josep Guinovart. Algunes de les noves incorporacions del MNAC ja es van exposar, com les obres medievals de la col·lecció d’Antonio Gallardo, així com també les ombres xineses de Ramon Casas.
La presentació de les noves incorporacions ahir també va servir per fer balanç dels primers cinc anys de Serra al capdavant del museu. Ell mateix va anunciar que està previst que el patronat el renovi el 6 d’abril per cinc anys més. “Hem fet un esforç molt gran per reposicionar el museu”, explicava Serra. Actualment treballen en un pla per al període 2018-2022 i en un altre a més llarg termini, fins al 2029, per poder abordar amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri de Cultura qüestions com l’ampliació del museu als pavellons de Victòria Eugènia i Alfons XIII. “El 2029 el MNAC ha d’estar ampliat, les sales d’exposicions han de ser a baix i l’accessibilitat física i urbanística del museu ha de ser diferent. No plantegem urgències, sinó un marc de treball acordat entre museu i administracions”, subratlla. Pel que fa a la renovació de la col·lecció d’art del Renaixement i del Barroc, se n’endarrereix l’obertura de Sant Jordi al novembre.
