Art
Cultura 19/10/2016

El MNAC segueix traient rendiment a la col·lecció permanent

En la nova temporada del museu el filòsof Georges Didi-Huberman comissaria l'exposició 'Soulèvements' i l'artista Francesc Torres 'La capsa entròpica. Col·lisions d'Història i Cultura'

Xavier Cervantes
4 min
'Calipso', de Joan Brull de Vinyoles (cap a 1896)

BarcelonaEl director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, reconeix que volia presentar la nova temporada al juny, però "un petit conflicte amb unes peces medievals" (Sixena) ha endarrerit la presentació fins a aquest dimecres. El bon humor que no falti, tot i que Serra no amaga les queixes històriques per un pressupost que deixa poc marge per al programa expositiu. "Tenim un pressupost total de 15,2 milions d'euros, dels quals només 1,6 milions són per fer coses", diu Serra. Malgrat que hi ha un increment respecte al milió del 2016, "el diner programàtic" segueix sent minso. "És un volum ridícul. Quan algú té un caramel i n'hi donen un altre, es pot dir que en té el doble, però en realitat només en té dos", diu Serra.

Arribats a aquest punt, el MNAC torna a fer de la necessitat virtut i les exposicions del 2017, tant les monogràfiques com les temàtiques, estan formades per obres de la col·lecció permanent del museu. "Els relats que intentem fer emanen de la col·lecció", diu Serra. N'hi ha que són per "enriquir i generar debats", com ara 'Soulévements' (del 23 de febrer al 28 de maig) i 'La capsa entròpica. Col·lisions d'Història i Cultura' (del 19 d'octubre del 2017 al 14 de gener del 2018).

Altres accions són "per posar en valor" les obres del museu, que és un dels propòsits de la nova presentació de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc, que segons Serra farà visibles "col·leccions extraordinàriament riques" com el llegat Cambó i el dipòsit de la Thyssen-Bornemisza. És a dir, es tracta de donar la visibilitat que mereix el fons artístic del segle XIV català, del Segle d'Or espanyol, de segle XVI venecià i del XVIII italià. "La gent no sap que tenim obres de Tiziano, Tiepolo, Ribera o Zurbarán", diu Serra.

Pel que fa a les mostres monogràfiques, el MNAC les dedicarà a Pere Torné Esquius i Ramon Pichot; també es recupera l'exposició sobre Ismael Smith que estava programada per al 2016 però que finalment es farà de juny a setembre del 2017. "Són tres exemples que serveixen per qüestionar el cànon establert", explica el director del MNAC.

La lluita de masses i la destrucció de l'art

Les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments de masses en lluita és l'eix de 'Soulèvements', l'exposició comissariada pel filòsof i historiador de l'art francès Georges Didi-Huberman i coproduïda pel MNAC i el Jeu de Paume de París, on justament es va inaugurar aquest dimarts. 'Soulèvements', que aplega els significats d'insurrecció i aixecament, consta de 270 obres antigues i modernes d'un centenar d'artistes que serveixen per "qüestionar la representació dels pobles, en el sentit estètic i polític". El que es veurà a Barcelona no serà el mateix que ja es pot veure al Jeu de Paume, perquè Didi-Huberman també ha remenat la col·lecció del Museu Nacional, un fons amb què, segons Serra, "n'hi ha prou per alimentar aquest discurs": "Entre el 30 i el 40% de les obres les aportarà el MNAC". Per exemple, allò que a París s'explica amb una peça de Manet, a Barcelona ho farà una de Fortuny. 'Soulèvements' viatjarà després a Buenos Aires, Mèxic i Mont-real.

Francesc Torres és el comissari de l'altra gran exposició temàtica del 2017: 'La capsa entròpica. Col·lisions d'Història i Cultura'. Es tracta d'una nova intervenció d'un artista contemporani en la col·lecció del MNAC. En aquest cas, diu Serra, "Torres, que ja fa temps que treballa amb els fons del museu, rescata obres que han patit agressions", com ara 'Calipso', de Joan Brull de Vinyoles, una pintura d'un nu femení que va ser esquinçat per algú durant el Congrés Eucarístic de Barcelona. L'obra no estava exposada, així que Serra suposa que va ser una mena de "comando reaccionari" el que va entrar en els magatzems del museu per tallar l'obra. Aquest capsa entròpica que mostra que "allò preservat és el resultat de la destrucció", posarà a la vista obres malmeses que difícilment podrien ser exposades si no fos en mostres de tesi com aquesta.

800.000 visitants el 2016

El contracte de Pepe Serra com a director del MNAC acabarà el febrer del 2017, tot i que pot ser renovat per 5 anys més. El balanç que en fa té dades positives, com ara haver aconseguit 800.000 visitants el 2016, gairebé del doble que el 2012 (409.435). "I per primera vegada des del 2012, el museu ha guanyat temps al temps. Hi ha una normalització del ritme, i ja tenim tancada la programació de tot el 2018", diu Serra, que en una època de vaques magres ha impulsat una política expositiva fonamentada en la creació d'un nou relat museístic a partir de la col·lecció permanent, per la qual cosa considera que "una mostra de Renoir" no té sentit al MNAC.

En altres casos en què el museu sí que té coses a dir, "la manca de pressupost" ha fet que exposicions com la de Torres-García hi hagin passat de llarg. El museu genera uns ingressos en recursos propis de 4,3 milions d'euros, però, segons Serra, el cost en infraestructura i personal de 13,6 milions (d'un pressupost global de 15,2 milions) impedeix tirar endavant més accions expositives. "Una part del que guanyem va a pagar la llum", diu el director del museu.

Tanmateix, hi ha bones notícies, si més no per a la internacionalització del museu, com ara l'exposició 'Gaudí: Barcelona 1900' que es fa al Brasil (São Paulo i Florianopolis) amb una selecció d'obres del MNAC. També sortiran de Barcelona les pintures i dibuixos de Marià Fortuny que conformen l'exposició 'Tiempo de ensoñación: Andalucía en el imaginario de Fortuny', que es veurà a Granada, Saragossa i Sevilla. I a Sitges, Madrid i Palma viatjarà 'Ramon Casas, la modernitat anhelada', una mostra organitzada conjuntament pel MNAC, els Museus de Sitges i l'Obra Social La Caixa.

stats