Magnífic Txékhov

BarcelonaAquesta obra és una gran relectura de L’hort dels cirerers : respira l’element essencial del teatre de Txékhov, el pas del temps, superposant amb creativitat i enginy una estructura dramàtica contemporània sobre l’esquelet de l’original i intercalant-hi, a més, fragments de La gavina i Les tres germanes.

Pep Tosar ha imaginat una companyia de teatre abocada al desnonament després de quasi quaranta anys de fer un teatre culte però que ha perdut el favor del públic. El text és una crítica al teatre amable sotmès als condicionaments econòmics que, segons l’autor i director, domina la cartellera actual i que reflecteix la mort de l’autèntic teatre. Però és també una declaració d’amor al teatre i una mirada històrica en què conviuen el passat, el present i el futur amb referències metateatrals i petites històries generacionals tan recents com l’exili republicà i la immigració dels anys 50.

Hi ha molt Txékhov a Qui bones obres farà, però també molt de Tosar. El Tosar capaç de mostrar sobre l’escenari l’intangible, seguint les paraules de Stanislavski, “el que resta ocult en les pauses, en les mirades, en la irradiació dels seus sentiments interiors”. I quins actors! I que ben dirigits! Posseïts pel temps, la trama, el moment. La llarga funció, tres hores, té fragments deliciosos i Tosar brinda a la gran Imma Colomer un paper fascinant. Entranyable el maquinista de Miquel Gelabert, el turmentat Treplev de Xavier Ripoll, el superficial Diego de Xavi Sáez, l’apocada Maria de Tilda Espluga, una sorprenent Mireia Ros. La fabulosa compositora i pianista Elisenda Raspall ho bressola tot plegat.