Publicitat
Publicitat

Cinema

Pere Ponce i Fermí Reixac en són els protagonistes

Toni Soler: "La declaració de la República és l'única bona notícia per Catalunya des de 1714"

Manel Huerga i Toni Soler han presentat al Festival de Sant Sebastià 14 d'abril: Macià contra Companys, un original híbrid entre la ficció i el documental sobre un episodi cabdal de la història de Catalunya

Fora de competició, Manel Huerga ha presentat avui al Festival de Sant Sebastià 14 d'abril: Macià contra Companys, un relat apassionant sobre els fets que van rodejar la proclamació de la República Catalana el 1931 i l'enfrontament en segon pla que es va produir entre Francesc Macià i Lluís Companys, dues maneres oposades d'entendre la política i el catalanisme. Manel Huerga ha presentat la pel·lícula en companyia de Pere Ponce, que interpreta Lluís Companys al film. "És la història poc coneguda dels tres dies en què Barcelona va proclamar la República; i és graciós, però setanta anys més tard, continuem igual", ha manifestat Huerga en la presentació de la pel·lícula davant del públic del festival.

14 d'abril: Macià contra companys pren la forma d'un reportatge televisiu amb elements de ficció: barreja entrevistes amb els principals personatges polítics del moment i fragments de ficció en blanc i negre. Els protagonistes parlen des d'un fictici programa de televisió enregistrat el 1932 com si, per art de màgia, un equip de rodatge s'hagués desplaçat a l'època per entrevistar tots els protagonistes un any després dels fets.

La pel·lícula segueix els fets a partir de la rivalitat entre Companys i Macià, que tot i formar part del mateix partit, Esquerra Republicana de Catalunta, encarnen "la tradicional bicefàlia del catalanisme", segons comentava Manel Huerga a l'ARA. "Uns volen ser catalans, però a Espanya, i els altres no volen saber res d'Espanya". Per Toni Soler, els fets del 14 d'abril de 1931 van ser "una de les poques bones notícies a Catalunya des del 1714: es proclama la República i es recupera l'autonomia pràcticament sense violència ni trets; va ser un dia en què semblava que tot era possible i les coses anirien bé. Va durar molt poc l'alegria, però... Va ser un dia bonic".

Més continguts de