Maniobres musicals al terrat

BarcelonaEl grup californià Jefferson Airplane va protagonitzar una acció de guerrilla artística al terrat de l’Hotel Schuyler de Nova York a finals del 1968. Jean-Luc Godard, que acabava de filmar la pel·lícula One plus one (més coneguda com a Sympathy for the devil, igual que la cançó dels Rolling Stones), estava treballant en el projecte One A.M. ( One American Movie ) amb el documentalista D.A. Pennebaker. Una de les seves idees era filmar una actuació de Jefferson Airplane, que aleshores eren una de les bandes més rellevants de la contracultura psicodèlica gràcies a cançons com White rabbit.

Sense demanar permís a ningú, el grup va ocupar el terrat de l’hotel, mentre Pennebaker i Godard col·locaven les càmeres a l’altra banda del carrer. “ New York, wake up, you fuckers! Free music, make some, free love! ”, va ser el crit de benvinguda que va llançar el grup abans de tocar la cançó The house at Pooneil Corners. En tot plegat hi havia un propòsit subversiu o, si més no, d’acord amb el signe d’uns temps revoltats, i així ho va entendre la policia, que de seguida va aparèixer per tallar l’actuació. Godard va acabar abandonant el projecte One A.M., però Pennebaker el va recuperar muntant part del material filmat. El resultat va ser el film One P.M. (1971), que inclou un fragment d’aquell concert.

Un parell de mesos després, el 30 de gener del 1969, The Beatles van tocar durant tres quarts d’hora al terrat de l’edifici d’Apple Corps a Londres, on tenien la seva base d’operacions. Novament la imatge era el punt de partida. El grup volia filmar un documental, dirigit per Michael Lindsay-Hogg, sobre l’enregistrament del que seria el disc Let it be (1970). Aquell terrat, més que l’escenari d’una acció de guerrilla artística, va ser un set de rodatge. Els Beatles van tocar diverses vegades Get back (que havia de ser el títol del documental), Don’t let me down, I’ve got a feeling, One after 909 i Dig a pony. I, com havia passat a Nova York amb els Jefferson Airplane, la policia s’hi va presentar, aquest cop perquè un veí els havia avisat que hi havia un grup tocant a un volum molt alt, i perquè la gentada que hi havia al carrer dificultava el trànsit.

El videoclip dels U2

Els temps havien canviat molt quan els U2 van tocar al terrat d’una licoreria de Los Angeles el 1987. El grup va anunciar per la ràdio que filmarien un videoclip de Where the streets have no name. El desplegament tècnic va incloure fins i tot un càmera en un helicòpter, i el que la gent va veure va ser això, el rodatge d’un videoclip, tot i que els U2 van aprofitar l’ocasió per tocar altres cançons. La policia va tallar l’actuació quan s’havia filmat prou material per muntar un videoclip.