Cultura 06/07/2012

Marc Webb: "Volia explorar el costat fosc del poder de l'heroi"

Reinvenció "Volia explorar molts elements de la mitologia de Spiderman que no s'havien tocat abans" Connexió "La dinàmica entre Emma Stone i Andrew Garfield és fonamental"

Patricia Puentes
2 min
Marc Webb, director de la nova saga de Spiderman.

LOS ANGELESLa seva única experiència prèvia havia estat la independent, romàntica i molt personal (500) Dies junts . Marc Webb explica per què és el director idoni per reinventar la saga amb The amazing Spiderman .

Què el va decidir a dirigir The amazing Spiderman ?

Primer de tot, l'honor de formar part de la iconografia de Spiderman. Tots sabem que els seus pares el van abandonar, que una aranya el mossega, que l'assassinat de l'oncle Ben el transforma... Però enmig d'això hi ha molts tons i inflexions. Peter és un noi que, tot buscant els pares, es troba a ell mateix. I la història de Gwen Stacy també és extraordinària. Sense oblidar el Llangardaix, un dels meus dolents preferits dels còmics. Hi ha una sèrie d'elements de la mitologia de Spiderman que no s'havien explorat abans i sentia tanta curiositat per veure com es desenvoluparien a la pantalla que volia formar part del projecte.

Parli'ns de la seva tria per al paper principal, Andrew Garfield.

Volia algú que, d'alguna manera, comencés de zero i que pogués interpretar l'humor del guió, un ingredient molt important de la pel·lícula. I, naturalment, hi ha una sèrie de requeriments físics que ell acompleix.

En què es diferencia el seu Peter Parker de les versions anteriors?

Volia que comencés la història amb un cert impuls heroic a dins, no com un covard. A l'inici del film, quan Peter s'enfronta a l'assetjador de l'escola, rep una bona pallissa. Tots els nois esprimatxats volen fer les coses bé però, de vegades, no tenen la força física o emocional per fer-ho. El Peter rep un poder enorme que el posa en el camí adient. També volia explorar el costat fosc d'aquest poder, abans que s'adoni de la gran responsabilitat que comporta.

Esmentava abans Gwen Stacy, la xicota de Spiderman. Què aporta Emma Stone al personatge?

L'Emma té un gran sentit de l'humor però, al marge d'això, és una actriu fotudament bona, amb molts registres. Ho vaig comprovar a Benvinguts a Zombieland , en què ho va fer genial. Li agrada parlar de Lucille Ball, però en realitat s'assembla més a Lauren Bacall, té aquesta sensibilitat sofisticada i, a la vegada, femenina i dolça. D'alguna manera, sap com fer que la gent es trobi a gust amb ella, dins i fora de la pantalla. Sembla que tots dos intèrprets tinguin molta connexió.

Ella treu la part divertida de l'Andrew. Ell es basa molt en la intensitat del personatge, i ho fa molt bé. Quan tens una pel·lícula d'aquesta escala és fàcil basar-te només en l'acció, deixar que domini l'espectacle i oblidar-se de la profunditat emocional. L'Andrew és molt bo en l'aspecte emocional però llavors arriba l'Emma i el fa somriure. I hi ha alguna cosa molt poderosa en veure aquest nano somriure. La dinàmica que tenen junts és fonamental.

El Llangardaix comença l'aventura com un antic company del pare de Peter Parker.

M'agrada la idea de tenir un dolent a qui no pots acabar de matar. El Peter sap que hi ha certa bondat en aquest personatge i això li suposa un problema de difícil resolució. A la vegada que s'hi baralla, sent que ha de protegir-lo. Els dolents han de revelar alguna cosa sobre l'heroi. En aquest cas, una certa tendresa.

stats