Publicitat
Publicitat

María Bayo: "Les exigències no m'espanten"

Educació "Hem d'educar els nens perquè puguin anar a veure els espectacles" Cantonigròs "Em sedueix molt el món coral i em venia molt de gust col·laborar en el festival"

La soprano navarresa María Bayo inaugura avui la trentena edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, que enguany se celebra al Teatre l'Atàntida de Vic fins al 22 de juliol. Serà la segona vegada que Bayo actua al festival de cant que dirigeix Josep Maria Busquets. La soprano hi arriba després d'uns dies de descans en què ha pogut recuperar l'energia invertida en el muntatge de l'òpera Pelléas et Mélisande que Robert Wilson va dirigir al Liceu. I encara tindrà més activitat a Catalunya: el 26 de juliol cantarà al Festival de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages.

¿Com la va seduir Josep Maria Busquets per implicar-la en el Festival de Cantonigròs?

És una persona que estima la cultura i la música, i el conec des de fa temps. Quan em va proposar actuar l'any 2007 a Cantonigròs li vaig demanar si l'espai estava en bones condicions i si tenia bona acústica, perquè hi ha festivals d'estiu que s'organitzen en marcs incomparables que no sempre estan en condicions per fer-hi música. El Josep Maria em va dir que la tenda de Cantonigròs tenia molt bona acústica, així que ho vam tirar endavant. També em va seduir perquè els meus inicis van ser en una coral. Vaig començar en el cor d'una església al meu poble i després vaig seguir en un altre cor on cantava com a solista. A més a més, els músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya van ser molt atents. I com que aquella vegada va funcionar molt bé, quan m'ho va tornar a demanar no hi va haver cap problema.

Com van decidir el repertori?

Per a la primera part havíem de buscar alguna obra que pogués cantar només amb el cor, i vam triar uns fragments de Peer Gynt , de Grieg. A la segona part volia fer un homenatge a compositors catalans i vam decidir-nos per Montsalvatge i Mompou.

Després de Pelléas et Mélisande , ¿diria que les exigències físiques de directors d'escena com Robert Wilson i Calixto Bieito són massa fortes per a un cantant?

A mi les exigències no m'espanten, simplement m'interessa el resultat. I el resultat de Bob Wilson em sembla fenomenal, interessantíssim. Hi he treballat moltíssim i, efectivament, quan estàs a dalt de l'escenari és una exigència enorme. A Pelléas et Mélisande estava gairebé les tres hores a l'escenari i no només cantant, sinó fent coreografia amb la música. Jo he treballat com una boja durant un mes però no m'importa. Això sí, amb dos dies entre funció tot hauria sigut més còmode.

¿Els problemes del Liceu hi van influir d'alguna manera? L'obra primer va caure de la temporada i després la van haver de reubicar.

Doncs sí. Feia nou anys que no cantava Pelléas et Mélisande , i vaig programar començar a mirar-me-la al desembre, però va ser llavors quan em van dir que potser no es faria, així que ja no me la vaig mirar fins que van confirmar que s'hi representaria. En el meu calendari teníem una setmana més d'assajos.

¿La crisi ha aportat una mica de seny al món de l'òpera? Els caixets han baixat considerablement.

Durant molts anys nosaltres no érem res en la música. Els artistes de fora, si no se'ls pagava més que en altres teatres, no tenien l'al·licient de venir, perquè els nivells musicals no eren els d'altres països. Durant aquest temps, què ha passat? Que ens hem excedit en tot. Però no només en l'òpera: podem parlar dels sous dels futbolistes o dels directius de la banca. Durant 20 o 25 anys hem creat un món musical que no teníem. I ara hem d'encaixar aquesta situació d'una manera que no estiguem ni a baix ni a la lluna.

¿Una manera d'aconseguir-ho seria fomentar l'educació de base?

Exactament. Quan vaig marxar d'aquest país ho vaig fer perquè no tenia possibilitats de treballar. I també necessitava ampliar els meus estudis, perquè als conservatoris l'aprenentatge del cant estava molt limitat. Tot això s'ha millorat, però el que realment cal fer és potenciar-lo des de baix. Hem d'educar els nens perquè puguin anar a veure els espectacles.

Quines ciutats han sigut més determinants en la seva carrera?

El festival de Salzburg va ser molt important en la meva carrera. Era com un mirall per a tot el que faria després arreu del món. Hi havia unes posades en escena molt actuals, molt polèmiques. I s'hi treballava molt bé i amb molta seriositat, perquè hi havia grans directors i grans col·legues. París també ha sigut molt important, i el Metropolitan de Nova York.

En el moment de fer el calendari, té en compte la conciliació familiar?

És molt complicat, perquè es programa amb moltíssima antelació. En el meu calendari tenia prevista Pelléas et Mélisande des de fa tres anys.

Com a espectadora quins muntatges l'atreuen més?

Els intel·ligents. Hi ha muntatges bons i dolents, i ho veus de seguida. Quan et dirigeix un director veus si la producció és intel·ligent o no.

Independentment del repertori?

Sí. Això no hi té res a veure. Hi ha música bona i música dolenta, i la bona és la que val en tots els gèneres.

Més continguts de