Com la majoria de les intèrprets compositores que han passat pel cicle de concerts Estrella Girls! de Time Out Barcelona , Maria Rodés encara s'està buscant com a artista, però comença a trobar-se. La cantautora va tancar dimecres el cicle -en formació de quartet, la seva veu i guitarra acústica acompanyades de teclats (Guille Caballero, Els Surfing Sirles), mandolina, baix (Jordi Tost, El Gos Binari) i bateria- amb una proposta on l'experimentació vocal guanya terreny.
Tres micròfons al centre de l'escenari donaven la benvinguda al públic de La [2] de l'Apolo avançant que Rodés jugaria amb "el clarinet", com anomena l'instrument que només ella pot tocar. Tan bon punt va començar el concert, Rodés ja va demostrar de quina manera els faria servir. Un dels micros alimentava un looper amb el qual, superposant capes de veu gravada en directe, Rodés podia emular un cor polifònic sencer. Una tècnica que Jordi Tost domina, com demostra amb El Gos Binari, i que la cantautora va repetir en la introducció d' A lo mejor i en un tema nou, tropicalista i de baixa fidelitat, que prometia però al qual potser sobraven un parell de capes de veu.
El repertori va estar basat sobretot en els dos discos que ha editat Rodés, el primer, Sin técnica (2009), amb el nom d'Oníric, i l'últim, Una forma de hablar (2010), amb el seu nom i cognom. Dos treballs que van créixer en directe, sobretot en els temes que Rodés i la banda van abordar amb un punt experimental.
El van completar dues cançons noves més, El mirall i Aquesta nit, coescrita amb Tost, i versions de companys de l'escena folk: Anímic i Joan Colomo.
