Publicitat
Publicitat

ESTRENA MUSICAL A MADRID

El musical, ple d'actors catalans, es pot veure des d'avui a Madrid

Mario Gas estrena 'Follies', una carta d'amor al món del teatre

Han hagut de passar més de 40 anys perquè un dels grans musicals de Stephen Sondheim s'estreni a l'Estat. Mario Gas, envoltat d'un equip farcit de catalans, dirigeix ara l'espectacle a Madrid.

En un moment de Follies , Massiel canta una cançó titulada I'm still here . "És la cançó del supervivent", diu el seu director, Mario Gas, entre nerviós i eufòric per l'estrena del musical aquesta nit al Teatro Español de Madrid. Aquest és el motor que dóna força a l'espectacle: un homenatge als actors i actrius -a l'ofici- que segueixen en actiu malgrat el pas del temps, malgrat que els teatres on havien estat aplaudits ara estiguin a punt de convertir-se en un garatge.

Aquest és el pretext inicial de l'obra: una llegendària sala de revista -de music-hall - de Nova York serà enderrocada. L'encara propietari convoca els artistes que hi havien treballat, en una última festa. La trobada es convertirà en "una mirada lúcida, tendra i emocionant" cap al paradís perdut de les Ziegfeld Follies, els espectacles que van triomfar a la ciutat dels gratacels des de principis del segle XX fins a la dècada dels quaranta.

Els personatges d'aquest retrobament són molts i molt diversos. Això implica que la producció sigui ambiciosa, amb 38 actors a dalt de l'escenari i una orquestra de 19 músics. Gas reconeixia ahir, durant la presentació del musical, que és difícil que el teatre privat s'interessi per aquest tipus d'espectacles, complexos i que necessiten "un públic adult i intel·ligent". Per això, defensa que "el teatre públic [l'Español és municipal] ha d'estar atent als grans textos" i va posar d'exemple Josep Maria Flotats, que va programar Guys and dolls quan dirigia el Teatre Nacional de Catalunya. Això sí, va assegurar que ha estat "molt estricte" per no gastar un cèntim de més. El cost no es farà públic fins que hagin acabat les funcions per poder comparar-ho amb els ingressos (entrades de 8 a 30 euros).

Veterans del musical

Follies es va estrenar als Estats Units l'any 1971 i aquest és el primer muntatge que se'n fa a l'Estat. De nou, Sondheim arriba de la mà del director català, de qui ja ha dirigit Golfus de Roma , A little night music i l'aclamat Sweeney Todd . Ara recupera part dels actors i actrius que han treballat amb ell en alguns dels seus espectacles, i que, poc a poc, van convertint-se en una companyia semiestable, amb residència a l'Español. Entre els noms que encapçalen el repartiment, Vicky Peña, Muntsa Rius, Pep Molina, Teresa Vallicrosa i Mònica López, persones que fa anys que es coneixen i que tenen una sòlida experiència en teatre musical a Catalunya. Carlos Hipólito, en canvi, s'estrena a l'hora de cantar sobre un escenari, però assegura rient que ara ja no s'imagina fent "una altra cosa".

Ahir, asseguda a primera fila durant la compareixença de premsa, hi havia Asunción Balaguer, una de les grans sorpreses de Follies . L'actriu, dona del desaparegut Paco Rabal, nascuda a Manresa fa 86 anys, afirmava: "A la meva edat és el millor regal que podien fer-me. Ja poden posar-ho, ja, que estic contentíssima!" Massiel, en canvi, no va poder ser-hi per un inoportú refredat, un dia abans de l'estrena. La cantant torna als escenaris al costat de Gas, amb qui havia treballat en un espectacle sobre Bertolt Brecht. L'any 2009, també al Teatro Español, va participar en l'homenatge al director musical Manel Gas, germà de Mario Gas, una de les absències més sentides d'aquest equip. "Va sempre amb mi", deia ahir Pep Pladellorens, el responsable de la part musical, quan la premsa li preguntava per ell.

Per posar en marxa aquest cant a un món tan "efímer" com el dels escenaris, Gas va fer un procés de selecció intens. "El meu gran mèrit ha estat fer un bon càsting", afirmava. D'aquí en van sortir molts dels joves que completen el repartiment. Les catalanes Marta Capel, Joana Estebanell i Maria Cirici pugen també des d'avui a l'escenari.Tots els actors parlen, canten i ballen. Sense excepció.

La producció es podrà veure a la capital espanyola fins al 8 d'abril. Gas diu que li "encantaria" poder-la portar a Barcelona, però encara no hi ha cap gira tancada. A Catalunya podria arribar-hi a través d'algun festival, com el de Peralada.

Més continguts de