Cultura 27/04/2011

Matute: "Qui no inventa no viu"

La premi Cervantes 2010 ha destacat durant el seu discurs el reconeixement del gènere del conte, ha dit que la literatura li ha servit per afrontar les tempestes que ha tingut durant la seva vida i ha demanat als lectors que si es topen amb les seves històries o criatures se les creguin perquè se les ha inventat

Miquel Codolar
2 min

Madrid p { margin-bottom: 0.21cm; } "Si es topen amb una història o alguna de les critaures que poblen els meus llibres, creguin's-ho, perquè me les he inventat". Amb aquestes paraules ha acabat l'escriptora Ana María Matute (Barcelona, 1925) el seu discurs durant la recepció del premi Cervantes 2010. La tercera dona que ha guanyat aquest guardó des que es va inaugurar, ara fa 36 anys, ha recordat, emocionada i en un discurs breu, tal com havia anunciat, diversos moments de la seva vida marcada per la literatura, amb elegància i sensibilitat.

Ha destacat la seva "entrega total" a la invenció durant la seva vida. "Sant Joan va dir que el que no estima està mort, i jo m'atreveixo a dir que el que no inventa, no viu", ha exposat. Ha explicat que el seu primer contacte amb la ficció va ser quan tenia cinc anys, un moment en què es sentia "tartamuda, més per por que per un defecte físic. La prova és que la tartamudesa desapareixia durant els bombardeigs, o així ho crec". En aquest sentit, ha afegit que la literatura ha estat durant la seva vida "el far salvador de moltes de les meves tempestes" i que, com a la vida, a la literatura s'hi entra "amb dolor i llàgrimes".

En aquesta primera etapa de la seva vida el seu únic amic era el seu nino Gorogó, que va acabar formant part de la seva extensa obra literària i que ara encara li serveix per compartir les seves alegries i els seus temors. "Gorogó, ets aquí, el meu millor invent, ets al meu costat, vell amic, en aquest dia inoblidable, amb el teu ull dret amb núvols, com el meu, tot i que ja no tinguis aquells cabells negres, de netejaxemeneies dickensià, encara que et faltin els botons del teu frac blau. Com ens assemblem!".

L'escriptora s'ha mostrat molt satisfeta per el reconeixement que li sembla que en aquests últims anys ha obtingut el conte. "Comprovo amb satisfacció que per fi el conte ha ingressat entre els gèneres respectats de la nostra literatura (...) que fins fa poc encara es considerava una literatura menor". Ha dit que la deixa astorada pensar i saber que es mutilen sota pretextos de correcció política més o menys oportuns "que unes mans depredadores, imaginant potser que ser nen significa ser idiota, converteixen vertaderes joies literàries en relats no només moralment avorrits, sinó, a més, necis". Després del discurs ha rebut una gran ovació i li han sortit unes llàgrimes d'emoció, abans de les paraules de la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, i del rei de l'Estat, Joan Carles.

stats