CLÀSSICA
Cultura 20/06/2012

Una Medea amb el luxe orquestral de Zubin Mehta

Javier Pérez Senz
2 min
La soprano lituana Violeta Urmana, una temperamental Medea.

La devastadora potència dramàtica de la soprano Violeta Urmana, que donava vida a la sanguinària protagonista de l'obra mestra de Luigi Cherubini amb un temperament de tints gairebé veristes, es va apoderar de l'escenari del Palau de les Arts de València el mateix dia que l'euro es jugava el futur en les urnes gregues. El que aporta el nou muntatge de Medea dirigit musicalment per Zubin Mehta i escènicament per Gerardo Vera entra de ple en el culte a les veus. De fet, la torrencial Medea de la gran soprano lituana assegura escenes d'una intensitat dramàtica única, però amb excés de decibels en molts moments. Un Cherubini amb menys recessos lírics del desitjable, però defensat amb valentia i exhibició temperamental, virtuts que van proporcionar a Urmana grans aplaudiments. Al seu costat, van agradar el ben temperat Jàson del tenor rus Serguei Skorokhodov i la Glauca de la soprano valenciana Ofelia Sala, però va ser la mezzosoprano madrilenya María José Montiel qui va triomfar amb una expressiva i emocionant Neris, exquisidament cantada. També va rebre grans aplaudiments el baix ucraïnès Dmitri Beloselski amb un Creont de veu poderosa i rotunds accents.

Mehta, que el dia anterior va dirigir de manera meravellosa Il trovatore , va captivar amb una radiant obertura i va assegurar l'èxit de la vetllada amb una direcció de gran sentit teatral, plena de bellíssims i delicats matisos orquestrals, molt eficaç en l'acompanyament de les veus, amb brillant resposta del Cor de la Generalitat Valenciana i extraordinària actuació de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, veritable joia del Palau i que pot presumir de ser la millor orquestra que avui pot escoltar-se en el fossat d'un teatre d'òpera espanyol. Del curiós doblet escènic de Gerardo Vera -en resposta a la crisi, Medea i Il trovatore comparteixen bastida i recursos escènics- en surt més ben parada la tragèdia de Cherubini, amb espais i decorats més aprofitats i direcció d'actors més eficaç, dins d'una proposta teatral discreta i funcional que tot just deixa empremta en l'espectador.

stats