Publicitat
Publicitat

Mediàtics anònims

No s'hauria de parlar d' autors mediàtics sinó de llibres mediàtics , és a dir, llibres relacionats amb algun programa televisiu. Aquesta mena de producte surt amb un avantatge comercial injust (el terme "comerç just" és un oxímoron), però això no té res a veure amb el seu contingut: un recull de parides humorístiques o un receptari de cuina poden tenir qualitat o no tenir-ne, cosa que també passa amb la narrativa i la poesia. Pel que fa als autors, l'adjectiu mediàtic engloba injustament perfils tan diferents com Pilar Rahola, Txumari Alfaro, Martí Gironell, Boris Izaguirre, Xavier Sardà, Jordi Robirosa, Eduard Punset i un servidor. Un presentador de televisió té el mateix dret a escriure (i a escriure malament) que un professor de secundària o un empleat de banca. Vendrà més llibres? Possiblement. Tindrà més cua per Sant Jordi? No cal dir-ho! Per Sant Jordi les cues s'omplen d'àvids lectors... i de gent que no llegeix mai ni compra mai llibres (si no fos així, el sector editorial se n'aniria en orris). Però això no hauria de prefixar l'opinió dels crítics. Feliç Sant Jordi i a llegir s'ha dit.

Més continguts de