Publicitat
Publicitat

L'autora italiana visita Barcelona per presentar la seva última novel·la

Tintoretto, vist per Melania Mazzucco

Acaba de guanyar el premi Viareggio-Tobino, un dels premis més prestigiosos de les lletres italianes, amb una novel·la sobre un dels grans pintors venecians, Tintoretto. Melania Mazzucco ens explica els motius de la seva fascinació per l'artista.

"La meva passió per Tintoretto va començar a partir d'un moment epifànic que vaig viure un matí d'hivern a Santa Madrona dell'Orto", explica Melania G. Mazzucco, que acaba de presentar la seva vuitena novel·la, La larga espera del ángel (Anagrama), on a partir dels últims quinze dies de vida de Tintoretto (1518-1594) passa revista a la vida del pintor italià. "El que em va fascinar va ser un quadre del qual sortia una llum increïble, i on s'hi pot veure una nena que va cap a unes escales". Mazzucco va saber, més endavant, que el tema del quadre era la infantesa de la verge Maria, i això la va fer acabar de decidir per començar a escriure un llibre que l'ha tingut ocupada durant més de cinc anys i que s'ha vist acompanyat d'un assaig sobre la família del pintor que supera el miler de pàgines i que, en funció de l'èxit de La larga espera del ángel, serà traduït al castellà.

"La novel·la se centra en la relació ambigua i complexa entre Tintoretto i una filla il·legítima, Marietta, pintora força coneguda a l'època que després de morir es va convertir en figura llegendària i de la qual només es conserven una desena d'autoretrats que se li atribueixen però que no se sap del cert que fossin pintats per ella", diu Mazzucco, que es reconeix com a figura antitètica del pintor: "Era molt temperamental i agressiu, tenia nou fills –i molts més d'il·legítims– i era un geni". Mazzucco destaca la narrativitat de la pintura de Tintoretto, un dels últims representants de l'escola renaixentista italiana i precursor del barroc, i recorda que fins a la mort de Tiziano l'any 1576 no es va poder obrir camí.

Més continguts de