Publicitat
Publicitat

Opinió

M'ha faltat una altra sobretaula

"D oncs jo no ho sé, si sóc prou conegut. Precisament aquest any m'he fet el propòsit de ser més mediàtic". Fa exactament deu anys que, en el número 1 de la revista Cuina , Santi Santamaria revelava aquest objectiu en una entrevista.

Ahir, justament ahir, enviàvem a impremta la revista del desè aniversari, i en portada, al costat d'una foto d'en Santi amb Xavier Pellicer, titulàvem: "Tornem a Can Fabes". En un altre cas, parlaria de l'emoció periodística de l'expressió "aturem les màquines!" Però, el d'ahir, va ser un sentiment de commoció. Canvi de titulars: "Adéu a Santi Santamaria". Malaurades casualitats: per celebrar la primera dècada, repreníem aquella conversa. Havien passat deu anys i, entremig, aquell anhel de ser més mediàtic sembla que s'havia aconseguit. Llegir el text del Cuina que avui avança l'ARA, poc o molt ens estremeix: "Un dels llibres que tinc a mig fer és l'obra completa del que han estat aquests 30 anys, i per a això es necessita certa pau, placidesa. He fet un parèntesi". El seu llegat és una interpretació pròpia -pràctica i, especialment, teòrica- de la nostra cuina. Va defensar sense esquivar la polèmica, o fins i tot atiant-la, una gastronomia aliena a les modes. Em queda la recança de compartir una altra sobretaula llarga amb ell per parlar-ne durant aquest parèntesi que havia obert. La seva passió per la cuina competia amb la seva passió per la conversa.

Més continguts de