10 exposicions clau del Macba

BarcelonaEl Macba celebra avui 20 anys instal·lat en l'edifici del Raval amb una jornada de portes obertes i visites gratuïtes a les exposicions. Fem un repàs de 10 moments destacats de la història del museu d'art contemporani a través de les seves exposicions.

La base de la col·lecció

Fons per a una col·lecció, una de les exposicions inaugurals, incloïa obres del centre i també de la col·lecció de La Caixa i de col·leccionistes privats com Josep Suñol, d’artistes com Miró, Klee, Solano, Beuys i Boltanski. Poc abans que el Macba obrís, la Generalitat havia adquirit per al museu la col·lecció Salvador Riera, una compra que més endavant va provocar polèmica.

Mike Kelley, postmodern

La postmodernitat va entrar per la porta gran al Macba el 1997 amb Mike Kelley. El museu es va centrar en la seva obra des del 1985 fins al 1996.

Tot Miquel Barceló

L’exposició de Miquel Barceló el 1998, que va ocupar dues plantes de l’edifici Meier, va ser la més important de l’artista fins aleshores i va incloure una pintura de gran format, Ball de carn, que la Fundació Macba acabava d’adquirir per a la col·lecció. Aquesta mostra va ser el cant del cigne del mandat de Miquel Molins, ja que la va inaugurar el seu successor, Manuel Borja-Villel, el 1999.

Canvi de rumb

L’art del sud-africà William Kentridge amb què Borja-Villel va debutar va representar el canvi de rumb i de model que va marcar la seva etapa.

Art català heterodox

El cineasta Pere Portabella, a qui el Macba va dedicar una retrospectiva el 2001, Històries sense argument, exemplifica l’atenció que el director va posar en els artistes catalans més heterodoxos i vinculats als corrents de l’art conceptual i la creació més experimental, com Pep Agut, Antoni Muntadas, Antoni Abad i Evru. També va exposar artistes espanyols com Luis Gordillo i Txomin Badiola.

Un museu activista

Amb Antagonismes (2001), una de les exposicions cabdals, el Macba no només va fer arqueologia de l’art activista. També va passar a l’acció amb tallers.

L’antiMoMA

Art i utopia, que va coincidir amb el Fòrum de les Cultures, és una de les grans mostres de tesi de l’etapa de Borja-Villel: buscava les arrels de l’art polític en l’obra de Mallarmé per proposar un relat alternatiu a la història de l’art modern que expliquen els museus canònics com el MoMA. Tres anys després es va inaugurar una altra mostra influent, Un teatre sense teatre, sobre art i teatralitat.

Cap a l’Europa de l’Est

Museu de les narratives paral·leles (2011) és una mostra de com el Macba ha explorat modernitats perifèriques. En aquesta, la de l’Europa de l’Est.

Col·leccions aliades

L’exposició al Macba i al CaixaForum Art, dos punts el 2013 va servir per posar de llarg la unió de la col·lecció del museu amb la de La Caixa. Les dues institucions mostraven 400 obres de 125 artistes. La col·lecció conjunta del Macba i La Caixa està formada a hores d'ara per 6.000 obres i està considerada com la més important del sud d'Europa.

La presentació del Museu d'Art Contemporani estava centrada en les tensions entre la modernitat i l'avantguarda que es van donar entre l'Exposició Universal del 1888 i els Jocs Olímpics; la del CaixaForum de Barcelona, en els artistes postmoderns, que representaven la institucionalització de l'avantguarda i la seva entrada als museus. A les dues seus hi havia representats nombrosos artistes consagrats catalans i internacionals, com Joan Rabascall, Miralda, Martha Rosler, Jeff Wall, Diether Roth, Hans Haacke, Miquel Barceló, Joan Brossa, Francesc Torres, Antoni Llena i Perejaume.

Un ‘reset’ frustrat

La polèmica censura de La bèstia i el sobirà va estroncar el reset que volia fer el museu basat en sis línies d’investigació que Bartomeu Marí havia dissenyat amb Valentín Roma i Paul B. Preciado. El patronat va acceptar la dimissió de Marí després de set anys a la direcció, i al juliol Ferran Barenblit va ser nomenat successor després de guanyar el concurs internacional que s’havia convocat.