Publicitat
Publicitat

El productor català estrena '101', una celebració del director portuguès centenari

Miñarro ret homenatge al mestre Oliveira

Un regal d'aniversari arriba demà a les pantalles. 101és el curt de 20 minuts amb què el productor Lluís Miñarro homenatja Manoel de Oliveira, un cineasta amb qui va treballar a L'estrany cas d'Angèlica.

A l'estiu, aprofitant la deserció del públic a la platja i la caiguda en picat de les estrenes, la cartellera s'obre a propostes agosarades, anomalies que alteren el bioritme del cinèfil. L'estiu passat va ser la reestrena de la trilogia d' El Padrí als Verdi, uns anys abans l'estrena en sales de Vampir-Cuadecuc , el film de Pere Portabella del 1970, i ara, escapant també a la lògica de la distribució comercial, s'estrena 101 , un curt documental de 20 minuts firmat per Lluís Miñarro que acompanya l'exhibició de l' opera prima Amanecidos , de Yonay Boix i Pol Aregal, l'últim títol de la factoria Miñarro. Amb 101 , el productor català més internacional i reconegut en el circuit del cinema d'autor -col·laborador de José Luis Guerin, l'argentí Lisandro Alonso i el tailandès Apichatpong Weerasethacul- ha volgut retre un petit homenatge a Manoel de Oliveira, el centenari director portuguès al qual ha produït dos films: Singularitats d'una noia rossa i L'estrany cas d'Angèlica .

101 -que es titula així perquè són els anys que té Oliveira quan es filma- és un "regal al mestre" que Miñarro ha fet al portuguès amb motiu del seu 103è aniversari. Segons Miñarro, el curt "no pretén ser una biografia d'Oliveira", sinó una exploració indirecta de L'estrany cas d'Angèlica, un film en què Miñarro va participar intensament. A partir de l'enregistrament d'una entrevista amb Oliveira i fragments de la pel·lícula i el seu making-of, 101 obre una petita finestra a l'univers creatiu i la personalitat d'un creador indiscutible, que comença el curt afirmant: "Jo no sóc responsable de la meva edat, és un caprici de la naturalesa. Però de les meves pel·lícules sí que en que sóc responsable".

Resistència conjugal

A 101 fa una breu aparició la Maria Isabel, l'esposa d'Oliveira, que amb 94 anys resumeix el secret per mantenir un matrimoni 70 anys amb un sorneguer "Resistència!", acompanyat d'una gran rialla. "És la seva fidel companya -explica Miñarro-. L'acompanya en els rodatges i, esclar, s'avorreix molt. Quan era jove, a Oliveira se li acostaven moltes dones i ella havia d'estar a l'aguait, però ara ja no passa i, sense aquest perill, encara s'avorreix més".

Miñarro va conèixer Oliveira a la cua per recollir les entrades del Festival de Berlín, on el català presentava Cosas que nunca te dije , d'Isabel Coixet, la seva primera aventura cinematogràfica. Disset anys després, havent treballat amb ell més d'un cop, assegura que "el cinema és el motor de la seva vida i si algun dia deixa de fer pel·lícules, morirà".

El portuguès és gairebé l'únic cineasta en actiu que ja va treballar a l'època del cinema mut. A 101 recorda el seu primer film, Douro fauna fluvial , del 1931, rodat quan "el cinema s'obria al color i la paraula". 81 anys després, veu la societat actual "amb tristesa", perquè "s'han perdut tots els valors". Miñarro no ho veu amb més optimisme i s'enfurisma quan parla de la pujada de l'IVA. "Darrere hi ha una postura ideològica per acabar amb la cultura, és un programa dissenyat per esclavitzar de nou la classe obrera". Sense projectes a la vista per al 2013, resignat a deixar de produir les pel·lícules que vol fer i fer només les que pot, coincideix amb la Maria Isabel amb el secret per sobreviure a la crisi: resistència.

Més continguts de