Publicitat
Publicitat

La dama del Poncho Rojo va morir ahir a Mèxic als 93 anys però deixa un llegat de ranxeres i boleros de més de 80 discos

Mor Chavela Vargas, la gran dama de la veu trencada

La veu esquinçada de Chavela Vargas es va apagar ahir a Mèxic als 93 anys. Intèrpret de ranxeres transgressora amb una vida apassionant, deixa un llegat de 80 discos i Mèxic i Espanya que la ploren.

A les fotografies que li van fer de jove se la pot veure amb una cabellera exuberant. La imatge inoblidable de la cantant Chavela Vargas, que va morir ahir a Cuernavaca (Mèxic) als 93 anys a causa d'una insuficiència respiratòria aguda, és la de la dona menuda amb els cabells platejats. La d'una cantant mítica que tenia tota la seva llegenda gravada al rostre. Vestida amb el seu inseparable ponxo, només li calia començar a cantar les primeres notes d'una cançó, amb la seva veu profunda i estripada i obrir els braços, per fer encongir el cor de tot un auditori. Avui se celebrarà una vetllada artística a la plaça Garibaldi de Mèxic per homenatjar-la i els mariachis acompanyaran el seguici fúnebre fins al Palau de Belles Arts, on dimarts al migdia el govern mexicà li retrà un tribut oficial. En aquest mateix teatre, que se li va resistir fins després de cantar a l'Olympia de París, va oferir un gran concert el 1995, i li van entregar les Claus de la Ciutat.

La cantant estava hospitalitzada des de feia cinc dies. Havia recaigut de l'esgotament que va la va retenir a Madrid al juliol durant dues setmanes. Hi havia viatjat per presentar el seu últim treball, un disc en homenatge al poeta Federico García Lorca titulat La luna grande i per presentar les memòries Dos vidas necesito. Las verdades de Chavela , escrit amb la periodista María Cortina. L'última actuació va ser a Madrid el 10 de juliol amb Martirio i Miguel Poveda.

Una cantant transgressora

La cantant amb pantalons que va treure els 'mariachis' de la ranxera

Malgrat que havia nascut a Costa Rica el 1919, Chavela Vargas era una figura molt estimada a Mèxic, on es va traslladar quan tenia 14 anys. Els mexicans la coneixien com laChamana, la Dama del Poncho Rojo o senzillament La Vargas. Enmig d'un panorama musical ple de grans figures de la cançó mexicana com Lucha Reyes, Toña La Negra, Elvira Ríos, Amalia Mendoza i Lola Beltrán (amb qui va tenir una rivalitat històrica), Chavela Vargas va ser una figura transgressora, i més endavant una icona lèsbica. Cantava vestida amb pantalons i amb el seus ponxos, i va despullar les ranxeres de l'acompanyament de vent per cantar-les d'una manera austera, trencada, profunda i commovedora. La seva trajectòria va començar als primers anys seixanta, quan tenia prop de 40 anys, de la mà del compositor José Alfredo Jiménez, i va donar una nova vida a temes d'altres compositors com Agustín Lara, Cuco Sánchez, Tomás Méndez i Manuel Esperón. Els excessos amb l'alcohol la van obligar a interrompre la seva carrera. Es va retirar a finals dels anys setanta i no va tornar fins al 1991. El públic d'una banda i l'altra de l'Atlàntic l'havia estat esperant. El 1994 va complir el seu somni de tocar a l'Olympia, el 2002 i el 2006 va actuar al Carnegie Hall de Nova York i el 2007 va ser guardonada amb un Grammy llatí.

Una veu directa al cor

Els espectadors s'emocionaven amb un "plor dolç" als concerts

"Quan canto, els que m'escolten senten. I ploren perquè s'adonen que encara són capaços de sentir. Malgrat els mals del món. Senten goig, tristesa, nostàlgia. Reben el que els vull dir i d'alguna manera, a la seva manera, ho entenen", havia dit. "El món pot ser millor del que és. S'ha de saber sentir, s'ha de lluitar per guanyar-se el respecte dels altres i respectar-los a ells. S'ha de tenir cura del món, protegir l'amor, la pau, la justícia. No sóc política, ni militant, ni res. El cant és el meu instrument. I ho dic cantant", va declarar sobre els estats d'ànim que contagiava des de l'escenari.

Salvada pels xamans

Va tenir una infantesa molt dura marcada per les malalties

La infantesa de Chavela Vargas va estar plena de dificultats. "Els meus pares no m'estimaven. Jo ho vaig patir: no espero que ho comprenguin ni que em compadeixin", va dir. "A tots els mals de l'ànima s'hi havien d'afegir els del cos. No n'hi havia prou d'haver nascut en un racó apartat, de ser miserable, d'haver nascut nena i, per tant, d'haver nascut per al menyspreu i l'explotació. La primera a arribar va ser la poliomelitis...", recordava la cantant. Els indis i els xamans -ella es considerava una xamana i va morir amb l'amulet que li van donar- van ser la seva salvació i la van guarir "amb esperança i amor". "No puc dir per què els van cridar i qui va decidir que fossin ells els que van tractar d'evitar-me aquell calvari".

Enamorada de Frida Kahlo

La pintora mexicana, amb qui va conviure, va ser el seu gran amor

"No coneixia la cultura mexicana i ells me la van ensenyar. Jo vaig aprendre amb Frida i Diego. Fins al fons. Vaig conèixer l'art dels llavis dels pintors, de l'ànima dels pintors. No estic segura de com descriure-ho... l'ànima de Diego, l'ànima de Frida. Era com una revelació, com si col·loquessin una llum al meu pit. Vaig ser feliç", deia la cantant de La Llorona del temps que va conviure amb el matrimoni d'artistes format per Frida Kahlo i Diego Rivera a la Casa Azul. Quan evocava aquells mesos, la cantant reconeixia que Frida Kahlo havia sigut el seu gran amor. A més va conèixer altres grans artistes com David Alfaro Siqueiros, la fotògrafa Tina Modotti o Lola i Manuel Álvarez Bravo.

Ànima rebel i compromesa

'Macorina' va ser un himne de la guerrilla del Salvador

Quan parlava de les dificultats per les quals havia passat, Chavela Vargas relatava com se n'havia sortit i es descrivia com una lluitadora per la llibertat. Macorina , el seu tema més cèlebre, es va convertir en un himne dels guerrillers del Salvador. "Un dia estava amb la guerrilla en un campament. Estava cantant i van dir: «Com sona aquesta nit el disc, igualet a Chavela». I el comandant: «Traieu el cap!» I en una hamaca estava jo asseguda, cantant. Perquè a la meva Macorina els guerrillers la van fer guerrillera".

Idil·li amb Espanya

L'editor Manuel Arroyo la va portar a Madrid als anys 90

Manuel Arroyo, que aleshores era el propietari de l'editorial Turner, va ser el responsable del desembarcament a Espanya de Chavela Vargas. Va actuar a la Sala Caracol de Madrid, on va conèixer Almodóvar, i poques setmanes després ja s'havia anunciat un concert al Teatre Lope de Vega de Sevilla. Va actuar a Barcelona, Bilbao, València, Sevilla i Tenerife. Es va fer amiga de Joaquín Sabina, Ana Belén, Martirio, Víctor Manuel. Als 90 es va fer popular a Espanya. El 2000 el president José M. Aznar la va condecorar amb la Gran Cruz de Isabel la Católica.

Noia Almodóvar

El director manxec era el "marit" de Chavela Vargas

Vargas i Almodóvar eren dues ànimes bessones. La cantant va dir en diferents ocasions que ell era "el seu únic amor a la terra". Almodóvar va dir que volia ser recordat, primer, com a amic i presentador oficial de Chavela i, en segon lloc, com a cineasta. L'autor d' Átame va incloure tres temes de la cantant a les seves pel·lícules: Luz de luna a Kika (1993); En el último trago a La flor de mi secreto (1995) i Somos a Carne trémula (1997).

Més continguts de