Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Està considerat el cineasta més emblemàtic de la modernitat, un creador del nivell de Godard

Mor Chris Marker, l'autor de 'La jetée'

Chris Marker, un dels grans noms del cinema francès i el pare de l'assaig fílmic, va morir diumenge a París als 91 anys. Deixa un llegat de 100 obres tan importants com poc conegudes per al gran públic.

El cinema experimental va perdre diumenge l'autor més emblemàtic. El cineasta, fotògraf, poeta, escriptor, filòsof, crític i viatger francès Chris Marker va morir a París el dia que feia 91 anys amb la mateixa discreció amb què va viure en les últimes dècades. Amb prou feines va concedir entrevistes i no es deixava retratar, però seguia en actiu. La notícia va causar una vertadera commoció a les xarxes socials. La va llançar ahir al matí a Twitter Gilles Jacob, el president del Festival de Canes. "Esperit curiós, cineasta infatigable, poeta enamorat dels gats, operador de càmera, personatge secret, talent immens, ens hem quedat orfes de Chris Marker", va piular.

La trajectòria del cineasta, formada per més d'un centenar d'obres, entre curtmetratges, llargmetratges, col·laboracions amb altres directors, comentaris d'obres i CD-ROMs interactius, va començar als anys cinquanta dins el moviment paral·lel a la Nouvelle Vague conegut com a Rive Gauche. La primer obra, un documental sobre els Jocs Olímpics d'Oslo, és del 1952 i un any després ja va col·laborar amb Alain Resnais, un altre dels membres del moviment, al curtmetratge Les status meurent aussi . La cinemateca francesa va subratllar que el seu llegat és fruit "d'un art poètic del muntatge" i d'"una manera inèdita de mirar el món" i Constantin Costa Gavras, un altre dels directors amb qui va col·laborar, va recordar el seu compromís amb "les lluites obreres i els combats per l'emancipació i la independència". Malgrat que és conegut pels seus documentals, Marker va conèixer la fama internacional per l'únic film de ficció que va realitzar, La jetée.

"És un cineasta molt important per a mi, l'admiro molt. Als anys vuitanta amb prou feines tenia interlocutors per parlar de la seva obra i és curiosa la gran commoció que la seva mort ha creat a les xarxes socials. És el cineasta més emblemàtic de la modernitat i en destacaria la versatilitat de la seva filmografia: va fer peces de tres minuts i pel·lícules de quatre hores, va passar per tots els gèneres i tots els formats. Va realitzar retrats, assaigs, poemes i films activistes. I també va fer fotografies i instal·lacions. Va ser un avançat al seu temps. L'alternança de formats que fan cineastes com Isaki Lacuesta, ja la feia amb plena naturalitat als anys vuitanta", recordava ahir el cineasta José Luis Guerin.

"La mort de Marker és especialment trista perquè seguia en actiu. L'última pel·lícula és del 2003 però tenia obert un canal a YouTube on seguia penjant material. Fa pocs mesos va penjar una peça sobre la crisi grega", va recordar el cineasta Isaki Lacuesta, que el 2007 va realitzar, amb Sergi Díez, un film a partir de materials de les seves pel·lícules, Las variaciones Marker .

"Sempre va ser on s'havia de ser. La seva lucidesa ètica, moral i política és essencial -afegeix Lascuesta-. Va parlar de la història íntima a partir de sentiments molt propers, però alhora parlava de la història en majúscules. Va ser el primer a filmar les manifestacions contra la Guerra del Vietnam al Pentàgon i també va advertir de la deriva perillosa que agafava el castrisme, després d'haver-ne filmat el sorgiment a la pel·lícula ¡Cuba sí! " El cineasta català també destaca que "no es va deixar portar per l'idealisme de les utopies i va entendre el passat com una lliçó per pensar el futur: Le fond de l'air est rouge i El último bolchevique són dues pel·lícules cabdals per entendre el segle XX".

Més continguts de