Allunyat de la vida pública
Enric Barbat, un dels components del grup impulsor de la Nova Cançó, Els Setze Jutges, ha mort als 68 anys a Menorca, on vivia d'ençà dels anys 70. Segons ha confirmat una de les filles del cantautor, va morir dissabte al migdia a casa seva, a la localitat de Sant Lluís, víctima d'un atac de cor. Barbat s'havia allunyat de les aparicions públiques, i un dels últims cops que se'l va poder veure va ser al Parlament l'any 2007, amb motiu de l'entrega de la Medalla d'Honor a Els Setze Jutges, per la seva contribució a la cultura catalana.
Deixeble de Georges Brassens
Barbat, nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1943, va passar a formar part d'Els Setze Jutges l'any 1963, després que els fundadors Josep M. Espinàs i Miquel Porter i Moix decidissin retirar-se per deixar pas a cantants professionals. Els seus companys en aquesta aventura van ser Delfí Abella, Pi de la Serra, Guillermina Motta i Joan Manuel Serrat, entre d'altres. Fortament influït per la cançó francesa, especialment per Georges Brassens, el testament musical de Barbat es resumeix en cinc discos: Enric Barbat (1971), Núvols de setembre (1976), Erre Hache Positivo (1977, el seu únic disc en castellà), Quatre (1983) i l'últim, Camins privats, de l'any 2006. El 19 de desembre farà 50 anys del primer recital d'Els Setze Jutges a Barcelona, a la seu de la Institució Cultural del CIC. Per celebrar l'efemèride, aquest dia es portarà a terme un acte commemoratiu a la Sala Joan XXIII de la ICCIC, on ben segur que hi haurà un record per a Enric Barbat.
