Música

Mor Glen Campbell, gran estrella del country pop

El creador de 'Rhinestone cowboy' va sucumbir a l'Alzheimer després de fer pública la seva lluita contra la malaltia

Mor Glen Campbell, gran estrella del country pop / Harrison McClary / REUTERS

Els Estats Units ploren la mort d'un dels grans del country. Glen Campbell, que va ampliar el públic del gènere bastint ponts cap al pop amb èxits com 'Rhinestone cowboy', 'By the time I get to Phoenix' i 'Wichita lineman', va morir aquest dimarts com a conseqüència de l'Alzheimer.

Col·laborador de mites com Elvis, Frank Sinatra i The Beach Boys, presentador de televisió, actor de cinema i llegenda musical per dret propi, Campbell va anunciar que patia Alzheimer el 2011 i no va amagar la seva lluita contra la malaltia, com reflecteix el documental 'Glen Campbell: I'll be me', que el va acompanyar per l'última gira que va realitzar el 2014 pels Estats Units. "Aquesta gira és la seva forma de dir a tothom: «Soc aquí, això és el que em passa i marxaré amb un somriure a la cara i una cançó al cor », i aquest serà, potser més que la música que va fer, el seu llegat més gran", va dir Bill Clinton.

Prodigi a l'estudi de grabació

Nascut el 1936 en el si d'una família humil d'Arkansas, es va obsessionar de petit amb el guitarrista de jazz Django Reinhardt i va abandonar l'escola als 14 anys per viure amb un familiar de Wyoming amb qui va actuar en bars rurals. El 1962 es va traslladar a Los Angeles, on va entrar a formar part del grup de músics d'estudi Wrecking Crew i va consolidar el seu prestigi com a prodigi de la guitarra tocant en temes de The Byrds ('Mr. Tambourine man') o Elvis Presley ('Viva Las Vegas'). Quan Brian Wilson va patir un col·lapse nerviós el 1964, Campbell es va fer càrrec del baix i les seves parts vocals durant la gira que The Beach Boys tenien compromesa.

El seu primer èxit arribaria el 1965 amb la versió de Buffy Sainte-Marie 'Universal soldier', cançó contra la Guerra del Vietnam. Però la seva carrera s'enlairaria amb la balada 'By the time I get to Phoenix', escrita per Jimmy Webb, amb qui formaria un equip creatiu imbatible que prolongaria el seu èxit amb temes com 'Wichita lineman', 'Galveston' o 'Gentle on my mind'. Amb produccions sofisticades i arranjaments orquestrals, el duo va saber portar el romanticisme i l'emoció del country a coordenades més pop, amb la qual cosa van aconseguir un èxit estratosfèric: el 1968, Glen Campbell va superar els Beatles com a artista que més discos va vendre als Estats Units.

La popularitat de Campbell el va portar a presentar un programa de televisió del 1969 al 1972, 'The Glen Campbell goodtime hour', per on passarien artistes com Johnny Cash, Ray Charles o un jove Willie Nelson. Campbell també debutaria com actor en el cinema amb 'Valor de llei', el 'western' pel qual John Wayne va guanyar el seu únic Oscar. El 1975, quan la seva estrella decreixia, Campbell va firmar un dels seus temes més famosos, 'Rhinestone cowboy', escrita pel compositor de pop Larry Weiss, i el 1977 arribaria 'Southern nights', que partia d'una peça del músic de Nova Orleans Allen Toussaint.

El 2015, la seva cançó 'I'm not gonna miss you', de la banda sonara del documental 'Glen Campbell: I'll be me', va guanyar el Grammy a la millor cançó country i va estar nominada a l'Oscar. A principis del 2017 va publicar el seu últim treball, significativament titulat 'Adios', una col·lecció de versions d'alguns dels seus temes favorits, des de l''Everybody's talking' a 'Don't think twice, it's all right', de Dylan.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT