Mor María de Ávila als 94 anys, mestra degana de la dansa clàssica
Exprimera ballarina del Liceu i companya de ball de Joan Magriñà, la barcelonina va ser una de les principals figures de la dansa a Espanya durant 50 anys
MadridLa ballarina María Dolores Gómez de Ávila, mestra de grans figures de la dansa espanyola com Víctor Ullate, ha mort avui a als 94 anys a Saragossa, ciutat en la qual vivia des de fa anys i on fundar el Ballet Clàssic de Saragossa.
De Àvila, que va néixer a Barcelona el 10 d'abril de 1920 al si d'una família sense cap connexió amb el teatre ni la dansa, va començar als deu anys els estudis de ballet amb la professora catalana Pauleta Pàmies al Liceu de Barcelona, i més tard es va formar sota les ordres dels mestres Alejandro Goudinov, Antonio Bautista i Antonio Alcaraz.
Als 19 anys va arribar a ser primera ballarina del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on va treballar com a companya habitual del ballarí Joan Magriñà, i va portar a l'escenari obres com 'El amor brujo', que va interpretar al costat de Vicente Escudero el 1939.
Més tard, la catalana va entrar a treballar al Ballet de Barcelona i la Companyia Espanyola de Ballet, en què va figurar com a ballarina estel·lar. I, a més, va treballar com a professora de dansa a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Van ser uns anys de gran activitat professional que, a causa de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, no van permetre a l'artista interpretar cap dels seus muntatges a l'estranger.
No obstant això, va formar companyia amb Joan Magriñà, primer ballarí de l'Òpera de París, amb el qual va recórrer en diverses ocasions els teatres espanyols més importants.
El 1948 va contreure matrimoni amb l'enginyer aragonès José María García Gil, el que va fer que es traslladés a Saragossa, on el 1954 va fundar el seu Estudi de Dansa Acadèmica. Pel centre hi han passat figures importants de la dansa espanyola com Víctor Ullate, Ana Maria de Gorriz, Cristina Miñana, Ana Laguna o Amaya Iglesias. En aquesta ciutat, De Ávila també va fundar el Ballet Clàssic de Saragossa i el Jove Ballet Maria de Ávila.
Al febrer de 1983 es va fer càrrec de la direcció dels ballets Nacionals Espanyol i Clàssic, que es van unir en una sola companyia. Quan els va deixar, el 1986, es van tornar a separar i avui són la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España. Al final de la seva carrera, es va ocupar de dirigir i impartir classes en la seva acadèmia de ballet.
Entre els guardons i distincions que va rebre al llarg de la seva trajectòria professional destaca el Premi Santa Isabel (1965), el Premi Sant Jordi (1974), o la Medalla d' Or de la Ciutat de Saragossa, que se li va lliurar el 1982, entre altres.
