Publicitat
Publicitat

Mor Terele Pávez, un temperament del cine espanyol

L'actriu basca ha mort a Madrid víctima d'un vessament cerebral. Va rebre un premi Sant Jordi per 'La Celestina'

La seva mirada podia arrencar-te les entranyes i perseguir-te fins a l’infern, no regatejava intensitat i podia reflectir el patiment silenciós d’una existència miserable o la saviesa popular de generacions; en ella s’encarnaven l’astúcia, la rancúnia i la tendresa, de vegades al mateix temps. Terele Pávez, la inoblidable Régula de 'Los santos inocentes', va morir ahir als 78 anys com a conseqüència d’un vessament cerebral.

Nascuda a Bilbao el 1939, les seves germanes Emma Penella i Elisa Montés la van precedir com a intèrprets. Debuta als 12 anys amb Berlanga a 'Novio a la vista' (1954) i durant els anys 60 i 70 alterna el cinema amb el teatre de qualitat i sèries d’èxit com 'Cañas y barro' i 'La barraca'. Però el seu paper definitiu arriba el 1983 quan Mario Camus li regala el paper de la Régula de 'Los santos inocentes', la dona de Paco el Bajo (Alfredo Landa) i germana d’Azarías (Paco Rabal), la família de camperols que viu sota un règim pràcticament feudal d’un cortijo. Canes només va premiar la interpretació de Landa i Rabal, però la de Pávez, que imprimia una gran duresa i humanitat al personatge, va impressionar igualment. Convertida en el rostre de l’Espanya negra, a Pávez li van ploure papers similars com els de 'Réquiem por un campesino español', 'El Lute 2: Camina o revienta' i la sèrie 'La huellla del crimen', en què interpreta l’última dona executada a garrot vil.

L’associació amb De la Iglesia

La carrera de Pávez es construeix al voltant de papers secundaris que l’actriu dotava de força i temperament. A finals dels 80 la van nominar al Goya a la millor secundària per Diario de invierno i Laura, del cielo llega la noche, però als 90 la seva producció s’estanca. És llavors que Álex de la Iglesia la recupera per a una nova generació amb El día de la bestia (1995) i descobreix en l’actriu una formidable veta d’humor negre, regalant-li un paper de viuda retrògrada i franquista. Pávez rodaria un total de set pel·lícules amb el director basc: seria la veïna que persegueix Carmen Maura pels terrats de Madrid a 'La comunidad', l’expeditiva cambrera d’'El bar'... De la Iglesia fins i tot li reservaria un paper de bruixa malvada a 'Las brujas de Zugarramurdi' (que s’emet avui a La 1 a les 22.05 h), pel qual Pávez es va endur el seu únic Goya després de cinc candidatures. Tanmateix, el seu gran paper de maduresa va ser ignorat per l’Acadèmia Espanyola. Potser perquè 'La Celestina' de Gerardo Vera era una adaptació irregular, tot i que el treball de l’actriu, múrria com un guineu, era extraordinari, com si Fernando de Rojas l’hagués escrit al segle XV pensant en ella. Potser ho va fer: Pávez era una actriu intemporal, patrimoni etern del cinema espanyol.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT