Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Va ser guionista d'Antonioni, Fellini, Tarkovski i Angelopoulos

Mor Tonino Guerra, el gran escriptor del cinema europeu

Ha mort el poeta, escriptor i guionista italià Tonino Guerra, col·laborador habitual de Felllini, Antonioni i Angelopoulos. La seva filmografia és un resum del cinema europeu dels últims 50 anys.

Ahir va morir, als 92 anys i al seu Rímini natal, un dels grans del cinema europeu. Tonino Guerra era poeta, novel·lista i, sobretot, guionista de cinema. Va col·laborar amb autors de la categoria d'Antonioni, Fellini, Angelopoulos, Tarkovski, Monicelli i De Sica, i amb tots va contribuir a crear obres fonamentals per entendre el cinema de l'últim mig segle.

Nascut el 1920 a Santarcangelo di Romagna, durant la Segona Guerra Mundial va ser deportat a un camp de concentració alemany. Allà comença a escriure i memoritza poemes per llegir-los als altres presos. "La poesia ens va salvar d'aquella soledat", recordava fa uns anys. Després de la guerra comença a publicar poesia i novel·la fins que el 1957 debuta com a guionista a Homes i llops . El 1960 escrivia amb Antonioni el guió de L'aventura , primera part d'una trilogia de la incomunicació que suposa un gir radical en la trajectòria del director, que trenca amb el neorealisme per explorar les neurosis i ansietats de la psique moderna. La relació amb Antonioni va continuar durant dècades, fins i tot després que el director tingués un vessament cerebral que el va deixar sense parla. "Li queden els ulls", deia Guerra el 2002. "En realitat només un, però n'hi ha prou. Fa tant de temps que fem pel·lícules que ens entenem perfectament".

Guerra també va col·laborar amb l'altre gran director italià de l'època, Federico Fellini. "Antonioni és la poètica de la quietud, mentre que Fellini és la del moviment", deia. Amb ell va escriure E la nave va , Ginger i Fred i Amarcord , nostàlgica evocació de la infantesa de guionista i director, originaris del mateix poble.

Fil invisible del cinema italià

Guionista prolífic i adaptatiu, Guerra no es va tancar cap porta: va col·laborar tant amb directors de la commedia all'italiana (Mario Monicelli, Vittorio De Sica) com del cinema polític (Francesco Rossi, els germans Taviani, Marco Bellochio). Estudiosos com Leonardo Pellizari el reivindiquen com el "fil invisible que uneix les diferents narratives del cinema italià" i tanmateix "un autor original, creador d'una narrativa cinematogràfica pròpia".

Fora del cinema italià, Guerra també va treballar amb autors de renom. Un va ser Andrei Tarkovski, amb qui va escriure el guió del penúltim film del rus, Nostàlgia , i va codirigir el documental Tempo de viaggio . El mateix Tarkovski el posaria en contacte amb Theo Angelopoulous. Guerra iniciaria així l'última gran associació de la seva carrera, escrivint a quatre mans tots els guions dels films del grec a partir de Viatge a Citera . Angelopoulos el comparava amb un "advocat del diable" que el desafiava a trobar una visió personal de cada història. Ara, dos mesos després de la mort del director de L'eternitat i un dia , Guerra segueix les seves passes, posant fi a una carrera brillant.

Més continguts de