Mor Wes Craven, un mestre de l’horror

BarcelonaPoques persones seran recordades per haver creat dues icones de la cultura popular. Encara menys han sigut capaces de revolucionar fins a tres vegades un gènere cinematogràfic. Wes Craven sí. El cineasta nord-americà, que va morir ahir a Los Angeles als 76 anys a causa d’un tumor cerebral, va ser el creador de personatges com Freddy Krueger i Ghostface, protagonistes de les pel·lícules Malson a Elm Street (1984) i Scream (1996). També va ser el pioner d’un nou cinema de terror als anys 70 amb L’última casa de l’esquerra (1972), i les dues dècades següents va seguir marcant tendència, obrint camins per a un gènere que als Estats Units no seria com és sense la seva aportació.

Wesley Earl Craven, nascut a Cleveland el 2 d’agost del 1939, va estudiar literatura i psicologia, i va treballar com a professor de filosofia abans de fer el salt al cinema. A diferència d’altres directors de la seva generació, Craven no va tenir una formació acadèmica com a cineasta, la qual cosa podria explicar la singularitat formal de la seva primera pel·lícula, L’última casa de l’esquerra, realitzada de manera més intuïtiva que rigorosa però tanmateix dotada d’una gran personalitat. Tot just tenia 33 anys quan va dirigir aquesta adaptació del film La font de la donzella, d’Ingmar Bergman, però traslladant la llegenda medieval al 1972, quan el Somni Americà ja s’havia esberlat. Craven va escenificar la fractura amb una violència nihilista i amb el sexe i la venjança com a elements primaris. A més a més, va atorgar un fosc simbolisme a un collar amb el símbol de la pau. La pel·lícula es va tirar endavant amb un pressupost de menys de 90.000 euros, però va fer via comercial tot i la censura en molts països.

Violència real i malson violent

L’última casa de l’esquerra va obrir el camí a altres directors nord-americans que van trobar en el cinema de terror una eina per intentar explicar les dificultats d’una societat per resoldre conflictes que fins aleshores havia intentat amagar. Quedava inaugurada l’època de l’horror protagonitzada per films com La matança de Texas (1974), de Tobe Hooper. El mateix Craven va seguir aquest fil a Els turons tenen ulls (1977): un duel per la supervivència entre dues famílies, la convencional i la marginal. El nucli familiar, en aquest cas dins una comunitat amish, torna a aparèixer a Benedicció mortal (1981), protagonitzada per una Sharon Stone que tot just començava la seva carrera.

Una altra constant en el cinema de Craven és el paisatge residencial, petites ciutats com la que retrata a Malson a Elm Street, un imaginari també present en pel·lícules com Halloween (John Carpenter, 1978) i Divendres 13 (Sean S. Cunningham, 1980), que havien explotat la imatge de l’assassí invencible i lacònic que trasbalsa una realitat aparentment pacífica. Craven, però, reinventa un home del sac diferent. Freddy Krueger és el monstre amb sentit de l’humor (macabre, però humor) que violenta el somni dels adolescents en un ritual de venjança: castiga els pares matant els fills. Malson a Elm Street va ser una producció modesta i es va convertir en un èxit imparable que va generar tota una franquícia. També va fer que Hollywood portés el terror adolescent cap a l’esgotament i la paròdia.

Craven va apostar per la contenció dramàtica per abordar la temàtica zombi a La serp i l’arc de Sant Martí (1989), però incursions en la comèdia com Un vampir a Brooklyn (1995), al servei d’Eddie Murphy, feien pensar que la seva capacitat per tornar a brillar havia passat a la història. I, de sobte, estrena Scream (1996) i inventa una nova icona del terror, Ghostface, a partir del guió de Kevin Williamson. Scream no renuncia a l’humor i adopta la forma d’una paròdia del cinema de terror, però l’horror i la violència dominen el to. L’èxit va propiciar tres films més i una sèrie de televisió. Craven va canviar de registre per dirigir el drama Música del cor (1999), amb Meryl Streep com a protagonista, i després va tornar al terror adolescent amb La maledicció (2005). Els seus últims títols com a director van ser els thrillers Vol nocturn (2005) i Ànimes condemnades (2010) i Scream 4 (2011).