Publicitat
Publicitat

Mor Chris Marker, el pare de l'assaig fílmic

Autor de més de 50 pel·lícules i curtmetratges, està considerat el creador de l'assaig fílmic i un dels grans cineastes francesos, al nivell de Jean Luc Gordard i Alain Resnais

El documentalista, poeta, escriptor, filòsof i crític Chris Marker, un dels grans cineastes francesos, va morir el passat diumenge  a París als 91 anys, el dia del seu aniversari. Tan influent com poc conegut per al gran públic, deixa una cinquantena de pel·lícules caracteritzades per l'afany experimental i el compromís polític. Autor hermètic i gelós de la seva intimitat, es va negar gairebé sistemàticament a oferir entrevistes i va difondre versions contradictòries de la seva biografia. Va néixer el 29 de juliol del 1921 a Neuilly-sur-Sein i cada cop que algú li demanava un retrat, el cineasta enviava una fotografia del seu gat preferit. Va començar a treballar dins el grup 'rive gauche', paral·lel a la Nouvelle Vague. El reconeixement internacional li va arribar el 1962 amb 'La Jetée', l'únic treball de ficció que va realitzar. Aquesta obra, que narra una sèrie de viatges en el temps en un món postapocal·líptic a partir de la filmació de fotografies, va servir d'inspiració a Terry Gillian a l'hora de crear '12 monos'.

La primera obra és un documental sobre els Jocs Olímpics d'Oslo del 1952. L'any següent va dirigir, amb Alain Resnais, el curtmetratge 'Les status meurent aussi', la primera obra que va ser realment influent. Dos anys després va tornar a col·laborar amb Resnais en un altre film igualment compromès, 'Noche i niebla'. Mentre que en el primer va abordar el colonialisme a través del comerç de l'art africà, en aquest es va endinsar en com el règim nazi va fer invisible l'experiència dels camps de concentració. Després d'uns anys sense treballar, el 1956 i el 1957 va presentar dos documentals sobre la Xina i la Unió Soviètica, 'Dimanche à Pekin' i 'Lettre de Siberie', respectivament, i poc temps després va abordar el conflicte israelià a 'Description d'un combat' (1960), i la revolució cubana amb '¡Cuba sí!' (1961).

Marker encarnava per a la Cinemateca francesa, segons recorda el diari L'Express, la paradoxa d'un creador que a la vegada que va desenvolupar una carrera pròpia  "va posar el seu geni al servei dels altres, creant experiències artístiques i polítiques decisives com l'obra col·lectiva 'Loin du Vietnam'".

Una de les obres més ambicioses de Marker és 'Le Fond de l'air est rouge' (1977), una anàlisi dels moviments socials que van sorgir arreu del món a finals del anys 60. El 1982 va superar els límits del documental amb 'Sans soleil', on va barrejar fragments documentals amb altres de ficció i ja va mostrar interès per la tecnologia digital.

Més continguts de