Mor el documentalista Albert Maysles

BarcelonaAlbert Maysles, un dels grans documentalistes de la història del cinema, ha mort aquest divendres als 88 anys. Amb el seu germà David va dirigir documentals magistrals com 'Salesman', 'Grey Gardens' i 'Gimme shelter' i va ser un dels pioners –juntament amb Robert Drew, Richard Leacock o D. A. Pennebaker– del moviment cinematogràfic conegut com Cinema Directe, la versió nord-americana del Cinema Verité francès.

Sempre amb el seu germà (que va morir el 1987), Albert Maysles va començar a treballar a la televisió i, després de formar equip a 'Primary' (Robert Drew, 1960) amb la resta del cineastes del Cinema Directe, va formar la seva pròpia companyia. Una de les seves primeres pel·lícula, 'What's Happening! The Beatles in the U.S.A.', seguia els Beatles en la seva primera visita als Estats Units, poc abans que la seva fama es disparés pels núvols.

L'estil al qual es van mantenir més o menys fidels al llarg de la seva carrera fugia de la perfecció tècnica i la veu en off; l'objectiu era capturar la intimitat del subjecte i eliminar tant com fos possible la intervenció del director. Tots aquests trets són presents en un dels seus documentals més coneguts: 'Salesman', del 1969, en el qual seguia al llarg de sis setmanes quatre venedors de bíblies que anaven de porta en porta a la recerca de compradors.

El 1970 rodarien el seu film més conegut: 'Gimme Shelter' va néixer amb l'objectiu de filmar el festival gratuït que havien d'oferir els Rolling Stones a Altamont. Però els disturbis que es van produir al llarg de la jornada, que van acabar amb un espectador apunyalat, van canviar totalment l'angle de la pel·lícula. La pròpia pel·lícula reflexiona sobre els esdeveniments filmant als Stones en la sala de muntatge mentre veuen amb els propis ulls l'escena de l'assassinat. 'Gimme shelter' ha passat a la història com el certificat de defunció audiovisual de la innocència del somni 'hippie'.

El 1976 van rodar el seu treball més controvertit, 'Grey Gardens', un retrat de l'excèntrica tieta de Jacqueline Kennedy, Edith Bouvier, que vivia amb la seva filla en una casa atapeïda de gats, en un estat de confusió mental que evocava una llunyana grandesa. La pel·lícula va inspirar un muntatge de Broadway i un telefilm amb Drew Barrymore i Jessica Lange que el 2009 es va emportar sis Emmys. El propi Maysles va guanyar l'Emmy dos cops: el 1986 per 'Vladimir Horowitz: The Last Romantic i el 1991 per 'Soldiers of music'.

El 2009, el Festival de Documental Musical In-Edit va dedicar-li una retrospectiva i el cineasta va visitar Barcelona, on va oferir una classe magistral en el marc del festival.