Llegim 10/02/2013

Mor el filòsof Eugenio Trías

Havia nascut a Barcelona el 1942. Estava considerat un dels pensadors d'arreu de l'Estat més destacats de les darreres dècades. Des del 1992 era catedràtic d'història de les idees a la Universitat Pompeu Fabra

Agències
3 min
El filòsof Eugenio Trías Sagnier, en una imatge d'arxiu / EFE

BarcelonaEl filòsof Eugenio Trías ha mort aquest diumenge a la Clínica Dexeus als 70 anys d'un càncer de pulmó que li va ser diagnosticat el 2005. Havia nascut a Barcelona l'agost del 1942 en una família benestant –el seu pare era el l'advocat franquista Carlos Trías Bertrán–. Estava considerat com un dels pensadors espanyols mes rellevants de les darreres dècades.

Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona el 1964 i va continuar els estudis a Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Des del 1965, va ser professor ajudant i després de doctorar-se va exercir de professor adjunt de filosofia a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1992 era catedràtic emèrit d'història de les idees a la Universitat Pompeu Fabra.

El 1995 va rebre el Premi Internacional Friedrich Nietzsche, considerat el premi Nobel dels filòsofs, per la seva trajectòria, i entre altres guardons va rebre el premi Nueva Crítica, l'Anagrama d'assaig, el Premio Nacional d'assaig i el Premi Ciutat de Barcelona. També va ser guardonat amb la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes (2004) i el Premi Mariano de Cavia de periodisme el 2009. Va ser nomenat doctor honoris causa per la universitat peruana de San Marcos de Lima, l'Autònoma de Santo Domingo (República Dominicana).

El 2003, durant la presentació de les seves memòries, titulades 'El árbol de la vida', Trías va parlar de la seva pertinença a dos moviments contraris entre si, l'Opus Dei i el Partit Comunista.

Trías va ser col·laborador de la revista 'Ajoblanco', va ser membre del consell editorial del diari 'El Mundo' i va escriure a les pàgines d''El País' i 'La Vanguardia'. Membre del consell editorial del diari 'El Mundo' i habitual de les pàgines d'opinió de 'El País' i 'La Vanguardia', es va definir com "exorcista il·lustrat que somet a la raó filosòfica un permanent diàleg amb les seves ombres".

El 1976 Eugenio Trías va accedir al lloc de professor adjunt d'estètica i composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, per invitació de Xavier Rubert de Ventós, amb qui va formar el Col·legi de Filosofia aquell mateix any. El 1986 Trías va obtenir la càtedra l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, i va romandre en aquesta universitat fins el 1992. Trías deixa un llegat format per més de 30 llibres. La seva primera obra, 'La filosofía y su sombra', publicada el 1969, va ser tot un esdeveniment dins el panorama d'aquell temps. El seu darrer llibre publicat és 'El canto de las sirenas'.

El pensament d'Eugenio Trías va travessar les escales de l'estructuralisme heterodox de Michel Foucault, el marxisme i la filosofia de Nietzsche, fins que va trobar un pensament i un llenguatge propis, que va resumir en el concepte "filosofia del límit'. Va sintetitzar el seu pensament en 'La aventura filosófica'. L'estètica i la filosofia de la religió són els dos àmbits principals de la filosofia de Trías, encara que es va desplegar també en els camps de l'ètica i la reflexió històrica i política.

La seva orientació se sol identificar amb la 'filosofia del límit', i algunes de les seves obres, com 'Tratado de la pasión', 'Lo bello y lo siniestro', 'Los límites del mundo' i 'La edad del espíritu' s'han convertit en textos de referència. A més de la filosofia, la música i el cinema van ser dues passions d'Eugenio Trías. El 2011 va rebre el Premi Internacional d'Assaig Caballero Bonald per l'obra 'La imaginación sonora'.

stats