Mor l'escriptor E. L. Doctorow als 84 anys

BarcelonaEdgar Lawrence Doctorow (Nova York, 1931) va morir ahir, dimarts, víctima d'un càncer de pulmó. Més conegut amb el nom d'E. L. Doctorow, va escriure, entre altres, Ragtime, Billy Bathgate i La gran marxa. A la majoria de les seves novel·les, l'escriptor nord-americà relatava coneguts episodis històrics amb personatges ficticis. Sovint explorava formes narratives poc convencionals i va guanyar diversos premis.

E. L. Doctorow va ser versàtil i força audaç a l'hora d'escriure. Ideològicament d'esquerres, també era subtilment subversiu en alguna de les seves novel·les. Fill d'un matrimoni jueu –el seu pare era venedor d'instruments i la seva mare mestressa de casa aficionada al piano–, va barrejar gèneres i tenia un estil proper al nou periodisme nord-americà.

A Tots els temps del món ofereix un recull de relats sobre persones que tenen algun tipus de conflicte amb la societat imperant. Des de l'home que fuig de la vida laboral ordinària i de la família per convertir-se en un pescador d'aliments a les escombraries dels veïns fins a l'urbanita que en sortir a córrer sospita si la ciutat on ha viscut sempre no s'ha convertit en una altra.

A El libro de Daniel (1971) narra la història de Julius i Ehtel Rosenberg, que van ser executats el 1953 acusats de ser espies russos. Una de les seves novel·les més conegudes és Ragtime (1975), on explica la participació dels Estats Units en la Primera Guerra Mundial i torna a barrejar ficció i història incorporant personatges reals (el mag Harry Houdini, la filòsofa anarquista Emma Goldman o el novel·lista Theodore Dreiser). Té moments força irònics, com quan Freud i Jung coincideixen a Nova York i agafen una barca per fer un passeig i passen pel tunel de l'amor. A la novel·la també descriu les protestes laborals i la lluita pels drets de les dones durant les primeres dues dècades del segle XX. Un altre tema cabdal a la novel·la són els conflictes racials.

Quan es va publicar La Ciudad de Dios (2002), l'escriptor nord-americà va dir: "Algú ha dit que amb els meus llibres es poden recórrer 120 anys d'història nord-americana. Amb aquest llibre sembla que finalment he arribat al present". La novel·la explica la recerca de la fe a través de tres personatges: un escriptor, un rabí i un capellà. A La gran marxa (2005) narra l'operació militar del general Sherman durant la guerra civil nord-americana. Una de les seves últimes novel·les, Homer i Langley (2009), explica la història real de dos germans rics de Nova York que van acabar morint sols a la seva gran mansió i enterrats sota la seva obsessiva col·lecció de diaris. El seu últim llibre va ser El cervell de l'Andrew, que es centra en la consciència humana. Entre altres, va guanyar el National Pen Award i el Pen/Faulkner. Havia estat un dels candidats a guanyar el premi Nobel. Al seu Twitter, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha dit: "Els seus llibres em van ensenyar molt. El trobarem a faltar". Alguna de les seves novel·les va ser portada al cinema. Miles Forman va adaptar 'Ragtime'.