Mor als 90 anys l'escriptor i filòsof Salvador Pàniker

BarcelonaVa ser un intel·lectual d'ampli espectre, un pensador que va obrir les portes al coneixement i va influir en la societat del seu temps. L'escriptor i filòsof Salvador Pàniker va morir ahir als 90 anys, segons va informar la família. "Avui hem perdut un home savi, d'aquells que mesuren la saviesa i la maduresa d'un país", lamentava ahir en un tuit de condol el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Fill de pare indi i mare catalana, era germà del també filòsof i teòleg Raimon Panikkar. Nascut el 1927 a Barcelona, Pàniker es va formar com a enginyer, però també com a filòsof, disciplina que va exercir com a professor de metafísica a la Universitat de Barcelona. Influït per l'existencialisme, el 1965 va publicar 'A propósito de Sartre, la fe y los dioses', i un any després 'Conversaciones en Barcelona', un èxit al qual va seguir 'Conversaciones en Madrid'.

El seu pensament va exercir de pont entre Orient i Occident, entre la ciència i l'espiritualitat, una actitud intel·lectual que va saber traslladar al catàleg de l'Editorial Kairós, que va fundar el 1965 animat per la seva dona, la pionera del còmic feminista Núria Pompeia. Amb més de 800 títols al seu catàleg i guardonada amb el Premio Nacional a la millor tasca editorial, Kairós està considerada com un referent de la literatura sobre tradicions, la psicologia profunda i l'assaig en general. L'editorial va publicar escriptors de capçalera de la contracultura com Alan Watts, Abraham Maslow i Edgar Morin i pensadors com Trungpa, Hrishnamurti i Iyengar. El 1996 va publicar el 'bestseller' de Daniel Goleman 'Intel·ligència emocional'. Pàniker va dirigir l'editorial fins que va passar el testimoni al seu fill Agustí Pàniker, que encara la dirigeix.

A favor de l'eutanàsia

Pàniker va flirtejar amb la política i el 1979 va ser diputat per la UCD, tot i que va acabar renunciant a l'escó. Però un dels compromisos més destacats va ser el seu activisme a favor de la legalització de l'eutanàsia, ja que va exercir molts anys com a president de l'associació Dret a Morir Dignament. Reivindicava una mirada orientalista per adoptar "un punt de vista menys histèric pel que fa a la mort", menys dominat per la por i l'ego. "La decrepitud m'espanta molt més que la mort", va declarar en una entrevista recent.

'Filosofia y mística', 'Los signos y las cosas' i 'Aproximación al origen' són alguns dels llibres que van recollir el seu pensament, que plantejava una fusió entre les fonts de coneixement orientals i la ciència moderna, integrant en el seu discurs filosofies com el taoisme i el budisme amb disciplines com la informàtica i la teoria dels sistemes. A 'Ensayos retroprogresivos' argumentava que les millores tecnològiques i socials haurien de conviure en harmonia amb el que és antic i proposava la "substitució del mite del progrés per la noció més subtil del retroprogrés, tenir consciència que, allà on l'avanç no és retroprogressiu, els costos del progrés no compensen els seus avantatges". En treballs més recents com 'Diario del anciano averiado', publicat el 2015, reivindicava la filosofia com "els esforços que fa l'ésser humà per no deprimir-se".