Publicitat
Publicitat

LLIBRES

Mor el poeta republicà exiliat a Mèxic Tomás Segovia

L'escriptor, poeta i assagista valencià ha mort de càncer als 84 anys. Segovia va fer carrera a Mèxic, on es va exiliar després de la Guerra Civil

L'escriptor, poeta i assagista valencià exiliat a Mèxic Tomàs Segòvia va morir dilluns a la capital de Mèxic als 84 anys a causa de diverses complicacions per càncer. L'escriptor (València, 1927), que va arribar a Mèxic exiliat a causa de la Guerra Civil espanyola, va desenvolupar una important obra editorial al país per la qual va rebre nombrosos reconeixements, entre ells el Premi Octavio Paz de Poesia i Assaig (2000) i el Joan Rulfo de Literatura Llatinoamericana i del Carib (2005). També va ser guardonat amb el Premi d'Extremadura a la Creació (2007) i l'Internacional de Poesia Federico García Lorca (2008).

El 1950 va obtenir la beca Guggenheim i va participar en la fundació de la Revista Mexicana de Literatura en col·laboració amb Juan García Ponce. Entre les seves principals obres hi ha La luz provisional (1950), El sol y su eco (1960), Anagnórisis (1967), Figura y secuencias (1979), Cantata a solas (1985), Casa del nómada (1994), Fiel imagen (1997) i Sonetos votivos (2005 y 2008). Entre els assajos destaquen Contracorrientes (1973), Poética y profética (1986) i Alegatorio (1997). En teatre va deixar una obra, Zamora bajo los astros (1959), així com diverses obres de poemes i narrativa.

Escriptors i institucions culturals van lamentar a Mèxic la mort del poeta, un home que, en opinió de l'escriptora Elena Poniatowska, "va deixar empremta" al seu país d'acollida. "Em causa una tristesa enorme la pèrdua d'un home que, a més de ser un excel·lent poeta, donava conferències admirables", ha dit la també periodista, que va coincidir amb Segòvia a París el març d'aquest any quan ambdós van rebre el títol de doctors Honoris Causa per la Universitat de París. "Encara que vingués d'Espanya, va viure molt aquí i és un poeta que a Mèxic tots vam voler. El admiro i em dol molt la seva mort", va dir la mexicana, que va conèixer l'escriptor quan va començar a exercir el periodisme, als anys 50, quan era "un home molt guapo del qual les dones s'enamoraven amb facilitat".

Per al novel · lista i poeta colombià Álvaro Mutis la mort de Segòvia "és una pèrdua greu" ja que era "un home culte i savi, gran coneixedor de la literatura i la història espanyola i mexicana, i això és el que més falta fa avui en dia en aquests dos països ". Encara que feia diversos anys que no es veien, van ser molt amics fa anys, "ens enteníem molt bé i compartíem l'entusiasme per la literatura i la història d'Espanya", va explicar el poeta colombià, que recorda Segòvia "amb simpatia i gratitud".

El Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (Conaculta) va enviar un comunicat en què la seva presidenta, Consuelo Saizar, va dir que "la paraula del poeta és eterna" i va donar "una gran abraçada" a la seva vídua, María Luisa Capella, i a la resta de la seva família. En un altre comunicat, la directora general de l'Institut Nacional de Belles Arts (INBA), Teresa Vicencio Álvarez, va qualificar a Segòvia com un dels poetes més importants de les lletres en llengua espanyola. "El seu talent, la seva saviesa i la seva gran humanisme enriquir la vida cultural del nostre país des que va arribar aquí llançat per la Guerra Civil espanyola. Els seus dots d'escriptor, editor, promotor i formador de literats ho fan un dels intel · lectuals més estimats pels mexicans ", va apuntar.

Etiquetes

Més continguts de