Mor Peter Berger, ideòleg de la construcció social de la realitat

Barcelona“L’home està biològicament predestinat a construir i a habitar un món amb els altres que es converteix, per a ell, en la realitat dominant i definitiva. [...] En la dialèctica entre la naturalesa i el món socialment construït, el mateix organisme humà es transforma. I, en aquesta mateixa dialèctica, l’home produeix la realitat i, per tant, es produeix a sí mateix”, va escriure el 1966 el sociòleg i teòleg luterà Peter Berger, juntament amb Thomas Luckmann, a La construcció social de la realitat. Berger, que va morir dimarts a Brookline (Massachusetts) als 88 anys, va ser un dels pares d’una de les teories sociològiques més influents de finals del segle XX, que defensava que la realitat es construeix socialment i pertoca a la sociologia del coneixement analitzar els processos pels quals això passa.

Nascut a Viena el 1929, Berger és conegut, sobretot, per les seves aportacions en la sociologia del coneixement i de la religió, l’estudi de la modernitat i la teoria sociològica. Just després de la Segona Guerra Mundial va emigrar als Estats Units, on va dur a terme tota la seva carrera. Doctorat per la New School for Social Research de Nova York el 1954, Berger va fer els primers passos en sociologia influït per les aportacions i la figura d’Alfred Schütz. Amb La construcció social de la realitat, va posar les bases de la seva concepció de societat, en què entén l’individu com un producte social definit per la pròpia biografia, l’entorn i l’experiència. A partir d’aquí, va desenvolupar les seves teories mitjançant una trentena de llibres, entre els quals hi ha Invitació a la sociologia (1986), La revolución capitalista (1989) i Modernidad, pluralismo y crisis del sentido (1997). També va ser el fundador de l’Institut de Cultura, Religió i Afers Mundials de la Universitat de Boston el 1985 i va encarregar-se de la direcció fins al 2009.

De la secularització al pluralisme

Les aportacions de Berger en la sociologia no es poden desvincular de les seves contribucions en el camp de la teologia. Considerat un dels sociòlegs de la religió més influents i citats, Berger defensava que les accions de cada individu a la societat es basen en un patró universal que respon a les seves creences, i que la modernitat té un clar impacte en la percepció de la religió en la societat actual. Ara bé, el seu pensament sobre la religió va canviar amb el pas del temps.

Als anys 60, Berger era partidari de la teoria de la secularització, que afirma que la modernitat fa disminuir el rol de la religió en les societats i, per tant, les secularitza. A mesura que es va anar endinsant en aquest camp de pensament, però, Berger va rebutjar aquesta teoria per argumentar que la modernitat no secularitza, sinó que pluralitza. “En una mateixa societat coexisteixen diferents creences i sistemes de valors. Això canvia l’estatus de la religió i obre la possibilitat de nous paradigmes”, afirmava Berger el 2013 en una conferència al Gordon College de Massachusetts.

Tot i això, el sociòleg admetia que la secularització sí que preval a l’oest i al centre d’Europa i entre les elits intel·lectuals. A la mateixa ponència, Berger va afirmar: “El repte de la modernitat no és que Déu hagi mort. És que a cada societat hi ha massa déus”.